La marca de Cs

Com la majoria de la gent, mai no he militat en un partit polític, però tinc clar la necessitat d'una “intervenció vigorosa i conscient en la política nacional” (com reclamava Ortega a la Lliga d'Educació Política Espanyola). Aquesta intervenció, que es pot desenvolupar en diversos nivells, la veig com un deure per millorar la convivència i la democràcia, fent-la més real i menys fictícia, més participativa i menys elitista.

L'activitat política està molt desprestigiada gràcies als polítics en actiu. Aferrats al poder (alguns de forma incoherent amb la ideologia que diuen professar), són majoritàriament tipus xerraires i marrullers amb qui jo no aniria enlloc, tal és la manca de respecte que constato que tenen la ciutadania concreta. D'altra banda, els seus plantejaments socials no tenen rigor, serietat ni prudència, que són les qualitats que de debò permeten el millor funcionament de la cosa pública. A més, em sembla abominable la seva afició pueril i maniquea a fixar prejudicis i dictaminar sobre qualsevol assumpte segons ho formulin els 'bons' o els 'dolents'.

Quan Ciutadans va néixer, fa 18 anys, els seus promotors van manifestar l'afany de “tornar la política a l'espai públic i deslligar-ne la gestió dels lligams sentimentals”; és a dir, efectuar-la al terreny de la sensatesa i la competència, no cedint a milonges que tanquen trampa en l'emoció. Sabedors que als que els desobeeixin els espera la deformació dels seus missatges, van estimular la ciutadania a tenir respecte per la seva realitat i atrevir-se a dir allò que és indicible, és a dir: el que veien, allò que la casta de mandarins que controla el poder polític i mediàtic no vol que se senti, que es digui, que es llegeixi, que s'escrigui.

Aquesta plataforma civil va tenir a Catalunya el seu origen i la primera raó de ser, i al cap de poc es va convertir en partit de la ciutadania. Es va obrir a un nou espai polític que reafirmava el caràcter de ciutadans, i no el d'herois ni dolents, amb una aposta ferma pel debat racional des de l'esperit crític. En el seu haver és ensenyar amb l'exemple a no callar-se i no sotmetre's a la ideologia hegemònica, en el nostre cas el nacionalisme. I ho van fer propugnant actualitzar i recuperar “els principis i valors que ens ha llegat la millor tradició política europea, la del liberalisme progressista i del socialisme democràtic”. Es van vincular molta gent amb decisió, calidesa i proximitat.

La casta de mandarins de la nostra terra es va alterar davant d'aquesta insòlita aparició a la sorra pública d'uns 'forasters' del sistema polític que no es corresponien amb el PP. Se'ls va aplicar la medicina del silenci, com si no tinguessin existència i interès. La següent fase, una vegada que van irrompre amb alguna força, va ser la difamació contínua i sistemàtica; una estratègia denigrant i sense marxa enrere expandint un odi tòxic, irracional i malaltís. Acusats, per terra, mar i aire, d'haver nascut per atemptar contra la convivència a Catalunya, un senyal inequívoc que era al revés. Mereix recordar-se una cosa que va anotar El Roto: 'Es prega no donar menjar mentides a les masses'.

Aquell partit, recolzat per la seva expansió a la resta d'Espanya, va aconseguir l'inimaginable: guanyar en escons i vots les eleccions catalanes, amb més d'un milió cent mil vots. No n'hi va haver prou per governar, però aquí va quedar això. No entraré en els errors comesos per la direcció del partit, ho vaig analitzar fa algun temps quan pretenia que es corregissin. Després d'apuntar-se a un màrqueting inflat amb frases buides i to pueril, Rivera es va jugar en una aposta personal i suïcida (tot o res) tot un patrimoni que no era seu i, en perdre, es va fugir en un oceà de desmoralització i imparable confusió i descrèdit. La política sempre és vella, una altra cosa són els polítics.

Els estratagemes emprats per acabar amb Cs han estat múltiples i intensíssims; no només des de fora, també dins del partit. Un partit que ha resultat genial, perquè res no és ni serà igual en la política catalana després de la seva presència. Ortega explicava que la genialitat és un valor experimental i crec que durant molt de temps es podrà seguir traient pedra del planter de Cs.

L'espai polític resideix a les empremtes deixades, però ara com ara no es veu espai electoral per a aquest projecte. Diré que no només guardo simpatia i gratitud per Ciutadans i el seu paladí Jordi Cañas, sinó adhesió i esperança al fons de la seva vàlua. L'exemple del coratge i desimboltura comunicat als catalans perquè fossin espontanis i es mostressin com són, sense avergonyir-se, perquè reivindiquin el bilingüisme i no facin cas als que els reclamen submissió i els exigeixen el que han de fer, pensar o callar. Han facilitat l'emancipació del bonisme reaccionari dels senyors de la terra, sempre arrogants i supremacistes.