El jutge Castellón fica la pota i Puigdemont ho celebra

A la judicatura, com en qualsevol professió del món, sempre cohabiten els que es consideren estrelles, els currantes i aquells altres que fan la seva feina i volen passar desapercebuts. Això és, com diu un amic, “les coses de la vida en què hi ha per a tots els gustos”.
Aquest dilluns calorós del mes de juliol comença la setmana amb una notícia bomba: l'Audiència Nacional entrava de ple en matèria i anunciava que invalidava “tot” allò investigat al Tsunami Democràtic des de juliol de 2021. En què es basa la seva decisió?, que el jutge instructor del cas, Manuel García-Castellón va prorrogar la instrucció fora de termini. Això significa que les diligències dutes a terme pel jutge del Tsunami els tres últims anys no són vàlides. La decisió de l'AN deixa a l'aire la continuïtat de totes les causes posteriors al juliol del 2021 que podrien acabar en arxiu, inclosa la imputació per terrorisme a l'expresident Carles Puigdemont en haver estat inclòs en el procediment després d'aquesta data.
Davant d'aquesta nova i sorprenent notícia, Carles Puigdemont ha d'estar fent salts d'alegria i brindat amb ratafia la que al seu dia li portés el també expresident Quim Torra, gran promotor d'aquest licor català, el millor de la seva obra de govern. No sé qui va dir que “a la vida no hi ha premis ni càstigs, sinó conseqüències”.
El jutge instructor és un dels anomenats jutges estrelles de tendència conservadora, va arribar a l'Audiència Nacional el 1993 per substituir un altre jutge estrella, Baltasar Garzón, quan aquest es va passar a la política a les files dels socialistes. Va ser llavors quan li va tocar instruir el Cas Banesto i l'ingrés a la presó del banquer Mario Conde. Va arribar a investigar quatre expresidents del govern madrileny, Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz Gallardón, Cristina Cifuentes i Ignacio González. Tots ells van ser exonerats pel jutge i només González va ser processat. També es recorda que no sabia qui era M. Rajoy als papers de Bárcenas. O l'arxiu del cas Kitchen per a María Dolores de Cospedal, l'exsecretària general del PP, malgrat que l'agenda del supercomissari Villarejo estava plena d'anotacions sobre ella i els àudios que es van donar a conèixer.
El jutge Manuel García-Castellón va sol·licitar fa dos anys –tenia 70 anys– la pròrroga extraordinària de la seva jubilació per continuar al capdavant del jutjat fins als 72 anys, que és el màxim permès. El proper mes de setembre, segons diuen, li tocarà jubilar-se. Què farà García-Castellón amb tot el que té sobre les espatlles, que no és poca cosa? Se li suposa que haurà acabat la instrucció, tirarà la tovallola o seguirà fins a l'últim minut amb les imputacions, això si les abans del 2021?
Sigui com sigui, la notícia bomba d'aquest dilluns ha estat com un terratrèmol de conseqüències inesperades, oi? El que queda clar és que l'Audiència Nacional s'ha aplicat a fons a buscar, que no és difícil, tots els documents elaborats pel jutge estrella, que alguns esperen que en aquesta ocasió passi d'estrella a estavellat aquests mesos tan intensos previs a la seva jubilació que alguns estan esperant com a aigua de gran, que es produeixi. Algú va dir que “L'oportunitat no truca a la porta, es presenta quan l'enderroques a cops”.