Conversar és més que parlar

No és agradable reconèixer-ho, ja que és penós que sigui així. Es va fent estrany parlar davant de persones reals i escoltar algú viu; no diguem si és per telèfon, on a més d'incòmode, resulta irritant i insuportable 'parlar' amb qui no entén i t'exigeix repetir el que li diguis fins a sentir alguna de les paraules que té programades. Aquests moments robòtics suposen el descuit del que consisteix tractar amb persones: el maltractament de castigar l'espontaneïtat i fer perdre el temps i la paciència.

Fa quinze anys, abans de l'expansió d'aquestes atencions telefòniques automàtiques i exasperants, alguns psicòlegs ja advertien una creixent aversió entre els joves nord-americans a parlar per telèfon. La tecnologia com a aliada per evitar el contacte humà. No poca gent prefereix escriure missatges (per correu electrònic o per whatsapp) abans que parlar cara a cara. No s'hi troba temps (es vol tenir, se sap mantenir una conversa?). I què cal dir dels que trenquen amb la seva parella mitjançant missatges de mòbil (covardia, inseguretat o nerviosisme insalvable? En qualsevol cas, una greu desconsideració).

Importa fer-nos amb adequades pautes de comunicació, oferir i obtenir temps, tranquil·litat, aplom i serenitat en relacionar-se. Molts parlen i no conversen (la qual cosa implica voluntat de comunicar-se amb un grau d'amistat). La sociòloga i psicòloga clínica Sherry Turkle ha tractat al seu llibre En defensa de la conversa (Àtic dels llibres) el valor que conté conversar a l'era digital que s'obre pas: “Quan estem plenament presents davant d'altres aprenem a escoltar”. I a mirar i tenir, per tant, relacions més conscients. Conversar amb els altres millora la nostra atenció i perspicàcia, ens proporciona habilitats que, si no es conreen, es fan malbé. Aprenem a veure com pensa una altra persona i ens apropem a aquest efecte que unes paraules arriben a tenir sobre altres éssers humans.

Una conversa oberta sempre és valuosa, permet expressar-se sense embuts i tenir la satisfacció de ser escoltats de debò i atesos de manera personal; genera enllaços i amistats, desenvolupa una connexió humana més sòlida i sensible. Convé notar que s'estima que en els darrers anys ha baixat amb estrèpit la mitjana de les persones amb qui es podia tractar assumptes importants en un pla de confiança.

En el joc d'imitació que és la vida, és bàsic aprendre a relacionar-se i saber qui confiar. Quin és l'influx emocional que un nen rep per la cara de la gent gran? Més enllà de la desigual posició social, es detecta una bretxa entre els nens quant a la capacitat d'empatia, segons que els pares els mirin als ulls amb afecte i il·lusió o no els mirin ni atenguin de manera personal. Insisteix Sherry Turkle que els nens que menys senten parlar als adults, parlen i comprenen pitjor. Encara que sembli paradoxal, també convé ensenyar els nois a estar estones sols, amb ells mateixos, que puguin llegir i concentrar-se, centrar-se en l'observació de detalls i en trobar aspectes ocults de les coses quotidianes. Recuperar la conversa espontània permet recuperar capacitat per a la perspicaç solitud de la intimitat, el motor de personalitat que és aliè a allò notori i públic.

És cert que, ho desitgem o no, estem acostumats a una vida de constants interrupcions. Així mateix, moltes criatures dormen amb el mòbil al costat (competeixen o desisteixen per l'atenció paterna?). Els éssers inanimats que són les màquines poden resultar confidents vicaris que satisfacin la necessitat de sentir companyia i comunió amb alguna cosa. Estar-hi sempre connectats pot ser senyal d'una existència aïllada, certament, i evidència d'una vulnerabilitat que ens depassa. Però també ens poden ajudar a mantenir una mica de seny.

Quants pares estan més pendents dels mòbils que de comunicar-se amb els fills! Quants professors estan més interessats a llegir els seus 'power point' a classe, en comptes de llegir les cares dels alumnes i estimular la reflexió i el pensament, la manera d'argumentar i resoldre dubtes! ¿Ens ha de sorprendre que tants nois evitin parlar del que sigui amb els que no coincideixin amb ells de pa a pa?