Les xarxes socials com a mitjans de comunicació

Que els mitjans de comunicació tradicionals van patir un impacte sota la línia de flotació amb l?arribada d?internet no és cap novetat. Els darrers trenta anys han suposat una lluita contínua per sobreviure en un entorn canviant a passos de gegant, intentant alhora trobar models de negoci viables que puguin garantir als agents del sector un volum d'ingressos que els permeti a més mantenir la independència com a oferents de informació a l'economia digital. Un dels trets principals de la transformació en marxa és l'aparició al mercat mediàtic de nous competidors procedents d'altres sectors, generalment de caràcter tecnològic, que intenten concentrar l'oferta de notícies, de trànsit i de publicitat. Es tracta de grans plataformes tecnològiques, com les xarxes socials (Meta, X), els motors de cerca (Google) o els serveis de vídeo (YouTube, TikTok), que ja des de fa temps han esdevingut les principals fonts que utilitzen els ciutadans per informar-se del que passa.

L'últim informe de Reuters Institute, Digital News Report 2024, confirma que aquesta tendència que aprofundeix la crisi del periodisme independent continua avançant amb força, i alerta que, atès que aquestes plataformes no tenen cap compromís ni obligació cap a la veritat i la transparència informativa i que només persegueixen maximitzar el volum d'usuaris, el comportament provoca canvis que suposen una amenaça, tant per a la indústria de la informació, com a la llarga per a les societats democràtiques. A tot això s'hi suma l'agreujant que els avenços en la intel·ligència artificial poden fer que la xarxa s'ompli de robots capaços de redirigir el trànsit des de les webs especialitzades de notícies a les plataformes.

L'informe de Reuters presenta dades per països i podem comprovar les xifres d'aquest canvi a Espanya. Així, el percentatge de població que s'informa a través de la televisió ha baixat des del 72% el 2013 fins a un escàs 56% aquest any, mentre que els lectors de premsa escrita han caigut al mateix període del 61% al 23%. Per contra, aquells que reben les notícies a través de mitjans socials han crescut en percentatge del 28% el 2013 al 48% el 2024.

El que resulta especialment preocupant en el cas del nostre país és la dada que estem al capdavant, entre tots els països analitzats, en la pèrdua d'interès per les notícies. En concret, el 2015 un 85% de la població espanyola es declarava extremadament interessada o molt interessada per les notícies, mentre que nou anys després només el 52% de la mateixa contesta afirmativament. Aquesta caiguda de 33 punts percentuals té el seu oposat a països com Finlàndia, on l'interès fins i tot ha crescut un punt percentual entre els anys contemplats, situant-se al 65% de la població.

Globalment, queda clar l'hegemonia de les plataformes digitals al camp de la informació, però l'informe avisa que les relacions de poder entre elles estan variant sensiblement. Una de les conseqüències és que el consum de notícies s'està fragmentant a través de les diferents xarxes socials, i si fa una dècada només n'hi havia dues utilitzades per informar-se pel 10% o més dels enquestats, avui n'hi ha fins a sis que arriben a aquest percentatge . YouTube és usat com a mitjà d'informació pel 31% de la mostra, mentre WhatsApp per un 21% i TikTok pel 13%, superant per primera vegada X, el Twitter d'antany.

L'informe de Reuters ha detectat que estem davant d'un nou canvi tecnològic, aquesta vegada relacionat amb la intel·ligència artificial, que pot tornar a alterar el ja convuls mercat de la informació.