No tot està perdut: es pot aturar la ultradreta a nivell global

Que la ultradreta tant a nivell de la Unió Europea com globalment és un perill per a la democràcia és un fet real que no cal perdre de vista i buscar el més apropiat tarannà polític d'enfrontar-la i despullar-la davant dels votants.

Un somri context

Abans d'anar a l'anàlisi dels resultats de les eleccions del parlament de la UE (6 al 9 de juny passat) cal contextualitzar el tema en qüestió. En efecte, cal estar atents a l'avenç de la ultra i extrema dreta, no tan sols a Europa, sinó també a nivell mundial. Aquest referent polític i, social, s'ha instal·lat a l'escenari internacional, tensionant fortament el sistema democràtic, l'Estat i les seves institucions, els partits tradicionals, preferentment el centre polític i competeix obertament i violentament a l'esquerra el suport polític social i electoral que aquesta ha tingut històricament. Amb els seus discursos d'odi, amb llenguatge agressiu, grotesc, incultes i ignorants, en un món complex d'entendre, on la desigualtat i la manca de projectes polítics que enfrontin decididament les coordenades del model econòmic neoliberal, aquesta força política d'extrema dreta guanya adhesió i suport a capes socials vulnerables, marginals i, descontentes amb el sistema democràtic i, amb els seus referents polítics tradicionals.

A causa d'això, cal posar molta atenció i intentar esmenar aquest virus ultradretà que infecta i destrueix el sistema democràtic. Segons l'escriptor espanyol, crític literari i professor de filosofia, Rafael Narbona, la ultradreta està guanyant la batalla cultural, cada cop hi ha més votants que s'identifiquen amb el discurs nacionalista, xenòfob, misogin, homòfob, bel·licista i aporofòbic. Aquests ciutadans estan entre la classe mitjana i la classe treballadora, tan sols veure els votants treballadors a França que voten Le Pen, o bé els ciutadans de classe mitjana empobrida o cessants dels Estats de l'ex República Democràtica Alemanya (DDR) que sufraguen per el partit de la ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD).

L'elecció, els resultats i la interpretació

La participació electoral en aquests comicis va ser d'un 51,05% més gran que en comicis anteriors i gens menyspreable malgrat la sensació tèrmica de la ciutadania europea de rebuig als partits polítics i de la seva frustració davant de la ineficàcia de les polítiques econòmiques i socials restrictives a les peticions de vasts sectors socials.

Vegem els resultats dels referents de la ultradreta en aquesta elecció 2024: la primera força, Patriotes per Europa, dreta i extrema dreta (M. Le Pen), 84 escons (11,67%); el segueix Conservadors i Reformistes Europeus, dreta liberal i extrema dreta (presidenta del Grup, G. Meloni), 78 elegits (10,83%) i, el Grup d'Europa de Nacions Sobiranes (on ubica el partit alemany Alternativa per a Alemanya, partit d'extrema dreta, aconsegueix 25 escons (3,47%). Els tres referents de la ultradreta europea observen profundes diferències entre si, especialment en la manera com se situen políticament a l'interior del parlament de la UE, cosa que impossibilita un accionar conjunt.

En observar aquests resultats d'aquesta elecció podem constatar, com ho diuen, mitjans de comunicacions i experts, que no s'ha produït un tomb a l'escenari de la UE a favor dels partits de l'extrema i la ultradreta. Les anomenades famílies polítiques tradicionals, com el Partit Popular Europeu (PPE), té 188 escons (26,11%), els Socialistes & Demòcrates segueixen sent gravitants, aconsegueixen 136 elegits (18,89%), i que, units a altres referents polítics com Verds i Aliança Lliure Europa, que té 53 escons (7,36 %), i en aliança amb els liberals del Renew Europa que obtenen 77 llocs al parlament (10,69%), tenen una majoria satisfactòria per la defensa de les institucions i els organismes democràtics de la UE. En aquesta elecció, els Socialistes & Demòcrates, el Partit dels Verds i Aliança Lliure Europa i el Partit L'Esquerra van patir un minvament en les seves votacions la qual cosa va implicar una baixa important de representants.

Sí, es pot parar a la ultradreta

Es va sobredimensionar el suposat “rotund èxit” de la ultradreta a les eleccions de la UE. Van avançar, però no van tenir l'èxit que esperaven una M. Le Pen o una G. Meloni. En els resultats nacionals en tres països la ultradreta sí que va avançar, França, Alemanya i Itàlia, en el cas francès el president E. Macrón va dissoldre l'Assemblea Legislativa i va trucar a noves eleccions. En aquestes noves eleccions a l'AL, la conformació d'un “modern” Front Popular juntament amb el partit del president Macron va relegar un tercer lloc a la ultradreta francesa. El mateix havia passat a Finlàndia on l'aliança de l'esquerra va derrotar la ultradreta finlandesa a les eleccions europees. Es va estancar la ultradreta a Suècia i Dinamarca, ia Portugal, el Partit Socialista es va situar a la primera majoria dels votants amb un 32,9%.

La clau política és la unitat de les forces progressistes i d'esquerra per derrotar l'extrema dreta amb un programa nítid de defensa de les conquestes socials, la lluita contra la desigualtat i una batalla cultural de defensa dels valors democràtics assolits.