Pepe Blanco i Ana Pastor: dos gallecs sense culpa a Angrois

Encara que la notícia d’aquest divendres se centra en els resultats de la consulta d’ERC als seus militants sobre l’acord d’investidura de Salvador Illa, voldria tractar un altre tema de gran rellevància. Avui vull escriure sobre la sentència de l’accident del tren Alvia, la pitjor tragèdia ferroviària ocorreguda en democràcia, que va deixar 79 morts i 143 ferits després del descarrilament del tren Alvia 04155. Aquesta sentència arriba 11 anys després de l’accident i ha mantingut les famílies dels morts i ferits en una situació angustiosa: primer per la tragèdia mateixa i les pèrdues dels seus éssers estimats, i segon per la tardança en assolir una resolució, la qual, si al principi va generar certa satisfacció, ha derivat en indignació a mesura que s’ha analitzat més a fons.

Tothom coneix com va succeir l’accident, el que s’ha escrit sobre ell, el dolor dels familiars i l’esperança de la ciutadania que es fes justícia. Però, s’ha fet justícia? Existeixen dubtes, ja que la responsabilitat de l’accident mortal ha recaigut únicament en el maquinista i en l’exdirector de Seguretat en la Circulació d’ADIF, la condemna del qual és de dos anys i mig de presó per 79 morts i 143 lesionats. Arribaran a entrar a la presó? És incert en un cas que ha estat vuit anys en instrucció, establint un rècord en un tema tan sensible que ha mantingut tothom en estat de suspens.

El que és indignat del cas és que dos gallecs van estar implicats en l’incident: José Blanco (socialista), qui estava al capdavant del Ministeri de Foment quan es va inaugurar el “tren d’alta velocitat”, i que havia “rebaixat” del projecte un sistema de frenat automàtic més avançat, possiblement per raons econòmiques. Després de tants anys d’espera, bé podrien haver mantingut aquest sistema. Blanco va ser substituït en el càrrec per Ana Pastor (PP), qui estava al comandament quan el tren es va desconnectar per “problemes tècnics” per evitar retards, el que molts consideren una chapuza imperdonable.

Ni Blanco ni Pastor van demanar perdó per el que va succeir, igual que els presidents del govern en les seves respectives etapes: José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Sembla que la intenció d’aquests polítics era evitar que el cas els esquitxés, sense importar-los les víctimes i les seves famílies. Així, es van “salvar” sense assumir les responsabilitats que els corresponien al Ministeri de Foment, que tenia competències sobre Renfe i ADIF.

Blanco no va deixar la política, encara que va ser apartat temps després per un problema judicial amb un empresari a Lugo. Es va “redefinir” creant un lobby empresarial, l’empresa Acento Public Affairs, amb altres companys socialistes i del PP. Els populars representen el 20% de l’equip d’Acento, i la facturació de l’empresa s’ha triplicat en els darrers anys. Els lobbies són considerats oficines d’influència. Blanco compta amb bons amics a Moncloa i en altres ministeris, així com en el món empresarial. El seu prósper negoci l’ha portat a obrir una oficina a Brussel·les, on es troba el fill del eurodiputat del PP González Pons, i a Barcelona, on Miquel Gamisans d’ERC, exsecretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, actua com a delegat.

Ana Pastor, per la seva banda, va arribar a ser presidenta del Congrés, diputada i ministra de Sanitat, entre altres coses, fins fa aproximadament un mes, quan va deixar la política.

El tren Alvia 04155, malgrat els anys transcorreguts, continua sent un record inesborrable per als familiars, els veïns d’Angrois, que van ser els primers en socórrer els ocupants del tren sinistrat, i per a tota Espanya, que va estar pendent del succés. La sentència ha estat considerada per alguns com escandalosa, en limitar-se a castigar només dos caps de turc. Els polítics implicats, Blanco i Pastor, se n’han anat sense pena: un per guanyar diners fàcilment i l’altra, amb discreció, per continuar la seva carrera en la medicina. Dormiran tranquils?