La penúltima rebequeria de Carles Puigdemont, el fugit

Ell, des del seu lloc d'eurodiputat, ha aprofitat l'ocasió per continuar donant la matraca

|
20240803114538

 

Cal veure amb la facilitat que Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, fa servir un embut en la seva actuació política per ell la  part ampla, per a la resta l'estreta. Ho ha aplicat des que va fugir al maleter d'un cotxe per no assumir les seves responsabilitats en l'episodi de les múltiples il·legalitats del “procés”. Ha estat predicant des del seu còmode habitatge a Waterloo, mentre que alguns dels implicats es quedaven a Catalunya. Els agradés o no, coneguessin o no que serien indultats, la veritat és que van trepitjar la presó.

Ell, des del seu lloc d'eurodiputat, ha aprofitat l'ocasió per continuar donant la matraca, sense conèixer cap aportació pròpia al Parlament Europeu en benefici del poble de Catalunya. Perdó, d'ell sí i del grup dels fugits que no han patit penúries econòmiques. La pretensió de Puigdemont, una vegada passades les eleccions catalanes, sense haver-les guanyat, és que ERC, la CUP, els Comuns, fins i tot el PSC –partit guanyador dels comicis– el votin per tornar a la presidència. Ho vol perquè està convençut que ell i només ell és l'autèntic president de Catalunya, per la gràcia de Déu. Els republicans, després de les que els ha fet, abandonant el govern de Pere Aragonés, tombar-li els pressupostos que havia elaborat l'exconseller d'Economia Jaume Giró, de Junts, més totes les traves que li han posat, no se'n refien.

Després de l'acord del PSC i ERC, Puigdemont està esgotant sels cartutxos, ficant-se amb socialistes, jutges, republicans i el que faci falta. A la seva bogeria ha arribat fins a afirmar que si l'aturen quan arribi a Catalunya -ha dit tantes vegades que venia i no ho ha fet- serà culpa d'ERC per pactar amb els socialistes. Ho ha dit i s'ha quedat tan panxo. A més de demanar que se li apliqui l'amnistia…. En aquesta fugida endavant ha llançat  la seva artilleria: el president de Parlament ha endarrerit un dia el contacte amb els grups polítics i el secretari general de Junts, Turull, persisteix en la defensa del seu cap i la legitimitat que sigui investit president. Laura Borràs, que ja s'ha oblidat de les seves gestes d'arranjaments de concursos -una altra il·legalitat-,la torna a embolicar  i ha manifestat en una emissora amiga que el seu cap Puigdemont no es deixarà aturar, ia més ha preguntat al candidat Illa que farà si l'aturen durant el debat d'investidura. Doncs segurament recordar-se de Puigdemont, que el seu objectiu és paralitzar la investidura i aigualir-li la jornada . El problema és que el fugit creu malaltissament que ell és l'autèntic president de Catalunya encara que les urnes no l'hagin votat. D'aquesta manera, està disparant a dretes i esquerres de l'independentisme, que de moment no han caigut al parany. Només el cantant, Lluís Llach li segueix el joc. Deu ser per aquells dies meravellosos que va passar al veler que va contractar Toni Comín, pagat suposadament amb diners del Consell de la República que presideix Pûigdemont, els comptes del qual estan auditant per verificar aquest petit detall.

Com que falten pocs dies per conèixer la possible volta i el circ que muntarà Puigdemont, caldrà esperar com acaba la seva penúltima  rebequeria.


 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA