Álvaro Martín i Maria Pérez, or espanyol a París

Tot i la calor que està fent a París, els esportistes que competeixen als Jocs Olímpics que porten el seu nom han estat treballant durant quatre anys per fer possibles els seus somnis. No és per menys, els participants en les diferents modalitats han de patir de valent: primer per aconseguir participar a les Olimpíades, no va qualsevol sinó que hi ha uns paràmetres que han de complir; segon, pels durs entrenaments que han de fer per arribar en les millors condicions a París. Tot i això, els Jocs Olímpics és la il·lusió de qualsevol esportista.

París, la ciutat de la llum, s'ha convertit aquests dies en centre de l'esport mundial, a la ciutat olímpica per excel·lència, on la competicions i la convivència a la vila Olímpica és una cosa que mai no oblidaran els esportistes. Per als que hi participen per primera vegada és una cosa que, com diuen ells, no es pot explicar amb paraules: una explosió d'alegria i d'entusiasme. Els que ja en porten uns quants, l'experiència és un grau i els seus objectius són aconseguir la medalla d'or. Tots se senten orgullosos de representar els seus respectius països i arribar a pujar al pòdium, el punt final de la seva participació: hauran aconseguit una de les tres medalles que es lliuren en aquesta petita tribuna en mesures i tan gran en èxits.

Aquest dimecres, la parella Álvaro Martín i María Pérez, dos marxadors, han aconseguit la medalla d'or a la prova del relleu mixt. Dues atletes excepcionals en l'aspecte esportiu i també en l'aspecte personal, que es mostra com dos individus senzills i humils: Álvaro, tímid, i Maria un terratrèmol que revoluciona tot allà per on passa. Tots dos, molt bons companys i amics, han estat capaços de tenir els teleespectadors enganxats a la pantalla dels televisors, a més dels que han tingut la sort de presenciar-lo en directe. Tots dos havien aconseguit ja medalles als 20 quilòmetres marxa: Maria la de plata i Álvaro la de bronze. Els dos atletes han posat al capdamunt de l'esport la marxa espanyola en aconseguir el primer or de la història a la marató de marxa de relleu mixta.

La Maria i l'Álvaro, dos esportistes exemple dins i fora de les competicions, porten al seu medaller haver estat campions d'Europa i campions del món, com si això fos tan senzill. Se'ls ha vist endur la bandera espanyola amb orgull, amb la satisfacció dels objectius complert. Són l'exemple d'una joventut compromesa amb el país a través de l'esport, cosa que saben fer tan bé.

Per l'alegria que ens han donat Maria i Álvaro en un dimecres de turbulències i desafiaments polítics a Catalunya, avui he volgut parlar de dues persones esportistes que han posat el seu país al capdamunt del podi. Ho fan amb esforç, sacrifici, humilitat i sentint-se orgullosos del país que representen. Persones com elles són allò que necessita la societat per demostrar que l'esport és una bona manera de sentir-se orgullosos de la pertinença a un país, mantenint les connotacions –tots parlen del seu territori- dels seus llocs de procedència. Totes dues coses no són oposades, sinó complementàries.