Illa president de Catalunya i Puigdemont fuig, menteix i no entra a la gàbia

Aquest 8 d'agost serà un dia que no s'oblidarà a Catalunya, també a la resta d'Espanya, a la sessió d'investidura del candidat Salvador Illa. Al final, el líder socialista ha estat investit president de la Generalitat de Catalunya amb el suport del PSC, ERC i els Comuns, que han sumat 68 vots a favor, que representen la majoria absoluta. Mentre que els vots en contra, 66, han vingut de Junts, PP, Vox, la CUP i Alianza Catalana.

Tots els dies anteriors a aquesta jornada d'investidura han estat precedits de les declaracions, dia sí i un altre també, de Puigdemont, i després anunciava que ja estava camí de Catalunya –segur que ja feia uns quants dies que era a Catalunya–. En arribar, ha pujat a l'escenari acompanyat del seu advocat Gonzalo Boye i Jordi Turull, on durant tres minuts ha deixat anar la seva arenga, després ha baixat precipitadament i només se li ha vist un instant per després desaparèixer per art de màgia dels que li cobrien.

Puigdemont, que se'l veia visiblement nerviós, sense donar encaixades de mans als assistents a l'acte, desapareixia del grup de manifestants que es van dirigir cap a l'entrada del parc de la Ciutadella, on està ubicat el Parlament de Catalunya, que estava blindat pels Mossos d'Esquadra. Allà l'expectació era màxima per veure si Puigdemont finalment intentaria entrar al recinte. La tensió anava creixent, els minuts ja passaven les 9 en punt, com estava marcat, el president de la segona institució de Catalunya anunciava que s'iniciava la sessió d'investidura. L'expresident no havia ocupat el seient.

El rellotge seguia marcant el temps, prou per adonar-se que Puigdemont havia marxat de Barcelona, possiblement en un maleter del cotxe, com va fer la primera vegada i havia incomplert, com tantes altres vegades, el que havia promès. Se'n va anar, no va anar a la sessió d'investidura ia sobre ha deixat en ridícul els Mossos d'Esquadra. Una jugada perfecta que ha fet les delícies d'alguns diputats de Junts, que afirmaven que dues vegades s'havia escapat. El que vol dir que li importa tres cogombres posar en ridícul la policia catalana i deixar les institucions del seu país en ridícul. i copant titulars als mitjans internacionals. Aquesta era la seva estratègia, muntar el número i després, amb una covardia tan evident, deixar-los tots amb tres pams de nas.

Són moltes les preguntes que suscita la fugida de Puigdemont: Per què no l'han aturat abans de pujar a l'escenari? Alguns diran que per les 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, No obstant hi ha fotos que demostren que va recórrer un carrer on estava aparcat el cotxe, fins a arribar al punt de concentració, i el podien haver interceptat. Tampoc ho van fer quan va sortir de la concentració. Estava pactada la seva intervenció pública i després es lliurava? Està tot acordat i ha estat la presència i absència de Puigdemont tot un muntatge? El que sí que és clar és que la situació ha estat esperpèntica, digna d'una obra de Valle Inclán. Com era d'esperar la frase preferida del fugit ha estat: “ho tornarem a fer”. L'aplica també al seu compromís amb la mentida de què s'ha fet companya inseparable.

Davant aquest panorama, què espera Puigdemont? Seguir tocant els nassos a Pedro Sánchez a través del seu grup parlamentari al Congrés, no donant suport a les seves iniciatives, inclosos els pressupostos generals. Mentre que a Catalunya el seu grup farà el mateix amb Salvador Illa, el flamant president socialista el partit del qual torna al govern després de 14 anys: primer president Pascual Maragall, després José Montilla.

La pregunta és: ¿Seguirà confiant el votant independentista a Puigdemont? Això d'humiliar ho porta molt bé l'expresident.