Merci París!

Els Jocs Olímpics París 2024 arribaven a la fi aquest diumenge al majestuós Estadi de França, on el colofó d'or, la clausura del gran esdeveniment esportiu mundial que representen les olimpíades, va ser tot un espectacle brillantment desenvolupat durant dues hores i mitja que milions de persones van poder gaudir davant del televisor. Altres, els que van estar presencialment vivint l'espectacle que realment va ser brillant, només comparat amb el viscut a Barcelona 92, que encara es recorda com el millor fins ara.

Durant dues hores i mitja, els esportistes van ser els protagonistes de la festa olímpica on no havien de competir, sinó compartir els minuts de glòria sense sacrificis, cosa que els van oferir com a colofó a uns dies de frenètics que alguns van veure recompensats amb una de les tres medalles que estaven en joc. Els que les van aconseguir, les lluïen penjades dels colls, mostrant-les orgullosos davant de les càmeres que recollien aquells moments. Els que no l'havien aconseguit, no estaven tristos, gaudien del moment perquè com va dir el president del Comitè Olímpic Internacional, el Baró Pierre de Coubertin, a la cloenda dels Jocs Olímpics del 1908 a Londres: “El més important no és guanyar, sinó participar”. Una frase que ha passat a la història i defineix molt bé l'esperit olímpic. És un privilegi haver estat competint, conèixer els seus companys, compartir uns dies, i adonar-se que l'esport serveix per unir les persones, sense tenir en compte la seva condició o el lloc de procedència.

La veritat és que cal ressenyar que l'organització ha estat bona, que la seguretat es pot considerar excel·lent davant els temors d'un possible atemptat i que el protagonisme institucional ha estat molt discret.
La posada en escena de l'espectacle de cloenda, si cal puntuar-los, és de 10, on la música va ocupar un lloc important a la cerimònia. Angele Kavinsky, Air i fins i tot Phoenix van donar espectacle al?escenari, envoltats dels milers d?atletes que es van quedar per a l?ocasió i que van ballar molt entregats. Fins i tot Thomas Mars, el cantant del popular grup francès va acabar la seva cançó “1901” aixecat pels més entusiastes.

La bandera Olímpica va ser lliurada per l'alcaldessa de París a l'alcaldessa de Los Angeles, seu dels propers jocs el 2028. Un acte emotiu, que va complementar amb la sorpresa de la nit: l'actor Tom Cruise com en una de les seves pel·lícules de Missió Impossible, baixa a la gespa de l'estadi despenjant-se des de la teulada de l'estadi per, després de recórrer uns metres, saludar l'alcaldessa parisenca a la dels Angeles, recollir la bandera, i en la seva clàssica moto de pel·lícula recórrer els carrers de la ciutat de la llum per entrar en un avió que el portaria fins a Los Angeles, on deixaria la insígnia olímpica. Tot va transcórrer com si fos una pel·lícula.

París no ha defraudat, igual que els participants en les diferents competicions. Han estat 16 dies intensos, competitius, durs pels atletes, il·lusionants pel públic i tot un rècord d'espectadors televisius. Els jocs han tornat a connectar la gent amb l'esport i l'esport amb els valors que representa l'esport, que és capaç d'entusiasmar els qui el practiquen amb qui els gaudeixen veient-lo. Paris bé val ser anomenada la ciutat de la llum. Tot un exemple de la bona feina, Merci, Paris