Interpretant números i esdeveniments

Tot i les guerres i les pandèmies, hi ha una dada que sempre progressa en acabar cada segle: el nombre d'habitants de la Terra. Repasso un dels llibres que tinc per casa de Peter Burke (historiador que assegura informació veraç) i em fixo en una comparació cenyida al vell continent, i que no he buscat contrastar amb la nostra actualitat. S'estima que l'Europa de l'any 1500 estava habitada per uns 80 milions de persones. I que només hi havia quatre ciutats amb més de cent mil habitants: Istanbul, Nàpols, París i Venècia. Tres segles després, el 1800, la població europea era força més del doble: uns 190 milions de persones. I hi havia vint-i-tres ciutats que superessin el milió d'habitants, entre les quals hi havia Londres. Preguntar-se si això és bo o és dolent està fora de lloc, depèn del que aquestes persones facin, de què es dediquin i si porten una vida humana en què usin la raó, amb fraternitat, amb sentit de la igualtat i amb llibertat ; en suma, amb responsabilitat (més enllà de la noció de culpa, importa pensar en les possibles conseqüències dels nostres actes).

De manera primària, molta gent valora només la quantitat que se li ofereix o es presenta al seu voltant. Sens dubte, el número té un significat i una importància que no sempre encertem a interpretar de manera adequada.

Hauríem de comptar també amb la traïció de les imatges que es produeix en donar validesa absoluta a una interpretació, adoptant-la com a única possible i rebutjant l'equivocitat que tota imatge conté. El pintor surrealista belga René Magritte va pintar una pipa anotant com a títol de la seva obra: Ceci n'est pas une pipe (Això no és una pipa). És clar, era una 'còpia' que no es pot agafar amb la mà ni serveix per fumar. Per real que semblés era només una representació. Entre els segles I i II, l'estoic Epictet va dir que els successos no ens afecten pel que són en si, sinó per la valoració que en fem.

En realitat, se'ns sol escapar les causes i els efectes de la majoria dels esdeveniments que vivim, de prop o de lluny (potser creient a ulls tancats una opinió aliena). I si els encarem, el que més ens afectarà –tal com assenyalava Epicteto- serà la interpretació que els donem. Deixarem aquesta en hibernació, oberta a possibles variacions, o bé la deixarem fixada com a indiscutible i definitiva? Resulta decisiu ser conscients del mecanisme mental que fem servir; d'aquesta manera, en la mesura del possible, podrem evitar instal·lar-nos fatalment en creences errònies; les quals sovint desemboquen en opressió i violència.

Les interpretacions d'una situació negativa o desagradable generen sentiments i comportaments diferents. Caldria, doncs, saber qüestionar-les. Afecta el terreny de les emocions, que sorgeixen immediatament després d'una experiència agradable o desagradable. També al de l'ansietat, una resposta emocional que, en principi, ens permet estar alerta per evitar situacions perilloses. Però no poques vegades arriba a la ira ia acceptar la pulsió destructiva, ja sigui de persones o de coses. Caldria reconèixer els estats d'ànims previs a la tempesta i temperar-los. No podem ignorar que alguns éssers, per a desgràcia de tots, arriben fins i tot addicció a la violència.

Als llibres Vivir sin violencia y Personalidades violentas (Pirámide), el psicòleg clínic Enrique Echeburúa ha coordinat treballs de col·legues seus que ofereixen una interessant guia per al foment de l'empatia i el bloqueig dels prejudicis; amb exercicis com veure algun programa de TV que ens sembli antipàtic o odiós amb la intenció d'imaginar a qui pot agradar i per què. I prendre'n consciència, simplement; està bé mentre no es converteixi en un costum masoquista, es podria postil·lar.

A propòsit del trastorn antisocial, la psicòloga Pau de Corral ha associat etimològicament psicopaties amb cardiopaties. Així com aquestes inclouen qualsevol de les alteracions cardíaques, el primer terme hauria d'incloure, així mateix, qualsevol de les alteracions de la conducta.

La nostra societat, diuen aquests psicòlegs clínics, està molt ben preparada per generar psicòpates, resultat de combinar el menyspreu pels altres i l'ànsia de viure perillosament. Es pot parlar de la capacitat d'inhumanitat amb què un ésser humà pot tractar-ne un altre. Hi ha trastorns de personalitat duradors que descriuen la conducta habitual d'algú. El guió a seguir a l'anàlisi clínica és: Diagnòstic, pronòstic i tractament. Però, òbviament, sempre és millor prevenir que guarir. En qualsevol cas, es tracta d'un índex del progrés social amb alts i baixos i que cal atendre.