Tres mossos suspesos: Turrull i Borràs apel·len a les lleis, de veritat?
El cas és que semblava tot estava pactat perquè no s'entén que els Mossos no haguessin aturat el fugit
Encara cueja la fugida de l'expresident Carles Puigdemont davant dels nassos de Mossos d'Esquadra a Arc del Triomf de Barcelona, on va dirigir unes paraules als assistents -pocs, per cert- i quan s'esperava, com ell havia dit, assistir a la sessió d'investidura del president Salvador Illa. La seva desaparició emparada pels polítics del seu partit, inclòs el president del Parlament de Catalunya, que va desdibuixar la sessió. Va ser la notícia de la jornada i la riota de tots, fora i dins d'Espanya.
El cas és que semblava que tot estava pactat perquè no s'entén que els Mossos no haguessin detingut el fugit. Per a més xiuxiueig, Puigdemont va deixar en ridícul la policia catalana, l'encarregada d'executar l'ordre de detenció emesa pel jutge. Aquest succés va aixecar les crítiques dels cossos de seguretat de l'Estat, que van deixar fora de l'operatiu, i va crear malestar en una part de Mossos, així com en alguns partits polítics, jutges i la ciutadania que es van quedar petrificats davant l'espectacle de pel·lícula de Louis de Funès
Un cop més, la gent va pensar que alguns polítics tenen un tracte especial: és un ésser intocable, mentre que, als ciutadans rasos, és a dir la “tropa”, se'ls fa complir les sentències, les ordres judicials, les multes i allò que calgui, sense dret a rèplica per a aquells que no disposen de diners per recórrer, que són la majoria. Un exemple digne de la democràcia de Nicolas Maduro. El problema és que som a Catalunya, a Espanya i esdeveniments com aquests no fan la més mínima gràcia, no és un acudit.
Amb el nou Govern, Nuria Parlón, la consellera d'Interior, com se sol fer sempre, introdueix canvis. És a dir, cessa els càrrecs de confiança de l'anterior govern i nomena els seus El més significatiu és el del rehabilitat Josep Lluís Trapero, que aquest dimarts serà nomenat director general de la Policia, un càrrec de confiança política que ha d?afrontar la situació dels Mossos. El nomenament de Trapero ha assegut com una bomba al món independentista, al qual qualifiquen de traïdor després del judici del procés. El Trapero més gran havia participat en més d'un dinar amb Puigdemont a la “residència” d'estiu de Pilar Rahola, amb sobretaula, concert de guitarra i cant col·lectiu de cançons de Serrat. Però Trapero sempre havia dit que ell era un policia, un servidor públic nascut a la Santa Coloma on els socialistes hanes el partit que fa més temps que governa.
El conflicte de la fugida de Puigdemont està sent investigat per la Divisió d'Afers Interns DAI per determinar la implicació dels tres agents a la fugida. De moment els han suspès de manera cautelar fins a conèixer la implicació dels tres Mossos al pla de fugida de Barcelona de Puigdemont.
Com calia esperar, el secretari general de Junts, Jordi Turull ha sortit a defensar el trio de Mossos, titllant de “venjança” la suspensió de forma cautelar. I com que era insuficient afegia “que la policia catalana no es mereix passar per aquesta vergonya”. Ho ha dit i s'ha quedat mirant Waterloo sense dir que qui ha deixat en ridícul, i ha rigut de la policia catalana, ha estat el seu cap Puigdemont, el president del Parlament de Catalunya i un grup de diputats…. Però Laura Borras, la presidenta del seu partit, la que dóna concursos a dit als seus amics, també s'ha lluït com sempre, quan ha dit que “tot el suport als tres agents i tot el rebuig als jutges que es neguen a aplicar la llei, el seu comportament sí que hauria de ser perseguit i suspès", Deu ser que la calor la té una mica sufocada, quan apel·la al compliment de la llei que ells s'han saltat totes les vegades que han volgut. I pel que fa als tres mosqueters, les lleis se les han saltat i eren coneixedors de les conseqüències que això representa.
El problema de polítics com ells és que pensen que Catalunya és de la seva propietat, que sempre han fet el que els ha vingut de gust i la independència és per seguir fent els que els vingui de gust sense que ningú els controli. És la llei de l'embut que tothom ja coneix. És clar que Catalunya, per sort, no és un país de discurs únic, uniforme i sectari, sinó divers, plural i obert.
Els Mossos, com qualsevol ciutadà, s?han d?atenir a les lleis. Si no ho fan doncs a assumir-ne les conseqüències, per més que hi hagi polítics que els utilitzin i ells es prestin. Joan Manuel Serrat cantava a la seva cançó 'Toca Madera': “Res has de témer, al mal temps bona cara, la Constitució t'empara, la justícia et defensa, la policia et guarda, el sindicat et recolza, el sistema et recolza”. Doncs això….
Escriu el teu comentari