Un vot per Kamala

La política de cada país ha deixat de ser, des de fa molt de temps, un problema que afecta únicament i exclusivament les seves pròpies societats. De fet ja fora de sincers, haurem de reconèixer que en major o menor mesura sempre ha passat així i que les ambicions personals dels monarques, els interessos familiars, prejudicis, manies o obsessions, van determinar no només gestions diplomàtiques i estratègies matrimonials sinó, quan s'escapolia, campanyes militars que van alterar fronteres i van canviar els mapes i les vides de milers de persones. Però en un món cada cop més globalitzat i interdependent com el que ens ha tocat viure es produeix un fet encara més rellevant i és que certs fets pertanyents a la normalitat política, com els processos electorals, poden condicionar la vida de països i col·lectius molt aliens al d'aquells de la decisió dels quals depèn investir un candidat o un altre.

Tenim un exemple molt proper i immediat als Estats Units, on el resultat de la propera contesa electoral haurà de marcar l'evolució no només de la política nord-americana, sinó la de nombrosos altres països, inclòs Espanya. El programa MAGA encarnat per l'expresident i de nou candidat a la Casa Blanca Donald Trump implica, com és ben sabut, una defensa dels interessos autòctons per sobre dels de la resta dels seus aliats, fet que suposa un cert aïllament i una més o menys evident desistiment de responsabilitats compartides des del 1945, cosa que si en altres circumstàncies hagués resultat relativament preocupant, adquireix importància cabdal en moments en què l'expansionisme rus ha posat de debò l'estabilitat assolida en vell món des del terme de la segona guerra mundial. La candidatura de Trump implica, per altra banda, una interdicció rotunda –i sense alternatives– dels moviments migratoris procedents del sud del seu propi continent amb el consegüent desequilibri per a tots aquells països afectats per aquest fenomen. Al que cal sumar moltes altres conseqüències en política econòmica i social en allò que no entrarem perquè no afecta més enllà de les fronteres federals.

Per contra, el contrincant, la fins ara poc visible vicepresidenta Kamala Harris, s'ha convertit en l'esperança de tots els que no comparteixen aquesta visió reduccionista. No estarà de més recordar que a diferència del seu rival, la laxa del qual i fins i tot dubtosa moralitat ha estat posada reiteradament en dubte, presenta unes credencials irreprotxables en la seva conducta personal i política i ofereix una imatge esperançadora com a dona i com a fruit de la capacitat integradora que ha distingit la formació de societat nord-americana contemporània. És, per tot això, una feliç imatge de continuïtat de què va marcar el seu predecessor Obama.

Sabem que la democràcia nord-americana és laberíntica i està plena d'anfractuositats i que el triomf en unes eleccions presidencials no depèn de l'obtenció del vot favorable de la majoria dels ciutadans comptats individualment, sinó dels compromissaris elegits per aquests en cadascun dels estats de la Unió segons regles que als europeus ens resulta difícil comprendre. Dit d'una altra manera, que l'elecció del deshonest empresari immobiliari o de la candidata demòcrata no dependrà tant de la voluntat de la majoria dels electors quant del resultat d'una fusteria electoral complexa.

Dit tot això se'ns planteja un greu interrogant: tenint en compte la repercussió que el resultat d'aquesta contesa pot tenir sobre la resta de països aliats dels Estats Units, què pintem nosaltres? La resposta és fàcil: res. I encara que sigui llançar la meva habitació a espases jo diria que reclamo el meu dret, si més no, a opinar. Davant d'un Trump corrupte (vaig esmorzar convidat per ell -amb dues-centes persones més, tot ho he de dir- al seu hotel Tah Mahal d'Atlantic City fa 32 anys, que va acabar fent fallida com altres negocis seus) amb les celles arrufades, adustes, irritats sempre amb els que no opinen com ell, perseguit tenaçment per jutges i fiscals i ja condemnat per dol penal en algun cas, em quedo amb la filla d'immigrants, una dona sense cap tatxa, filla d'immigrants, que sap utilitzar el somriure com a eina de convicció i representa el millor del seu país: els Estats Units receptius, assimiladors, conscients de les seves aliances i responsabilitats… i multicolor! Encara que tinc molt clar que la meva opinió no serveix per a res, voto per Kamala Harris! I que sigui el que Déu vulgui…