Pedro Sánchez convoca el Congrés del PSOE amb diversos fronts oberts

De tornada al tall polític, amb l'encara sufocant calor estiuenca, la tensió política recobra la normalitat de sempre i la notícia donada per Pedro Sánchez d'avançar un any el Congrés del PSOE. Mentre que el PP, després del conclave estiuenc, com cada any, a Pontevedra, on deuen haver gaudit de la magnífica gastronomia gallega, avisa que ha preparat la seva artilleria per no donar treva al president del Govern. Arguments no els falten.

Diuen que la millor defensa és un atac i així s?interpreta la decisió del líder socialista de la convocatòria del Congrés, sense donar temps als que discrepen de preparar una alternativa a la seva candidatura. És una fugida endavant? És l'estratègia de Pedro Sánchez de tenir-ho tot lligat i ben lligat per continuar dirigint com a mà ferma el PSOE, que ha aconseguit modelar-lo al seu estil tan personalista que n'ha canviat fins a la filosofia. El que passa, exemples n'hi ha més que no sempre és així: Franco pensava el mateix i en menys que canta un gall li van desmuntar la parada des de dins. La confiança excessiva és una mala consellera.

Aquest dilluns es reunia l'Executiva del PSOE per donar el vistiplau a la proposta de Sánchez. I com s'esperava la proposició de celebrar el congrés els dies 30 i 31 de novembre i 1 de desembre  a Sevilla, ha estat aprovada per unanimitat. La unanimitat que dóna haver-se envoltat de persones que no el portaran la contrària Quants crítics són a l'executiva? Cap, per tant, no és la unanimitat que desacredita la democràcia interna.

Per què convoca el congrés? És clar: treure's de sobre els díscols que diuen en públic el que pensen. Sánchez vol gent dòcil i compromesa amb el “seu projecte”, que no és el del socialisme. Necessita canviar diversos dirigents territorials que li estan creant problemes perquè no comparteixen el seu nou model socialista que ha portat el líder. I és que determinats socialistes de la perifèria fa temps que no comparteixen el rumb del seu partit, entre ells els pactes amb determinats partits polítics com EH-Bildu, Junts, ERC i companyia per les concessions que vénen ocasionant per aconseguir primer la seva investidura i després donar suport algunes de les lleis. La gota que ha fet vessar el got ha estat el pacte amb ERC per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, que, a compte d'això, ha demanat un “concert econòmic per a Catalunya” similar al basc. Montero com altres socialistes implicats manifesten que “és un finançament singular, no un concert”,

Encara que Montero, que ha estat triada per Sánchez perquè de la cara sobre “el finançament singular” i així alliberar-se ell de parlar del tema, té prou desimboltura com dir una cosa un dia i al cap de poc temps dir la contrària sense el més mínim rubor i no adonar-se del lloc on ha deixat la seva ètica. Ja ho deia al seu dia el magnat Steve Jobs: “L'estratègia és esbrinar què no fer”, i això és el que està fent Pedro Sánchez president del govern: no fer res ell.

El congrés dels socialistes a dos mesos, els pressupostos que de moment segueix a l'aire si seran aprovats o no, el tema de Begoña Gómez i ara - per distreure el personal?- l'auditoria al ministeri que portava Ábalos pel tema de les màscares, més ben dit, de l'adjudicació de les màscares als amics. Aquesta situació ha molestat de valent l'exministre, que se sent perseguit. Una reentré política per a Pedro Sánchez que no té bona pinta, ni al partit, ni al govern. Són massa fronts oberts i encara que és una persona amb sort, no sempre a la vida la sort està de part d'un. Per cert, té davant del PP, que ha arribat carregat de demandes per diversos temes…