Nou Consell, grans reptes

L'elecció de la magistrada Isabel Perelló com a presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem ha estat per a la ciutadania una notícia excel·lent. L'enllumenament no ha estat fàcil, ja que després de la interminable agonia que va provocar el bloqueig en la renovació d'aquest òrgan tan important per a la independència judicial, feia la impressió que el nou equip seleccionat pels negociadors dels dos partits majoritaris, començava amb els mateixos problemes que l'anterior, feliçment jubilat.

La tasca que han heretat Ses Senyories és immensa. No només emprendre les assignatures pendents respecte a la cobertura de les més de cent vacants de les places que han estat congelades, sinó també imprimir un impuls renovador a l'administració de justícia i, entre altres coses, proposar un nou model per a aquesta institució quedat tan malmesa.

Convindria reflexionar, en aquest sentit, que -no ens enganyem- qualsevol model pot ser bo o pot ser nefast, segons es tingui la voluntat de complir les obligacions de manera conseqüent amb el mandat legal, de forma honesta, que implica l'esforç per assolir consensos amplis, tant pel que fa a la reforma del sistema de representació dels jutges a l'organisme, com a l'hora d'escollir per a la cobertura de vacants persones que garanteixin l'exercici del càrrec amb l'única finalitat de fer el bé comú. La Constitució anglesa, que no és escrita i es basa en els costums, no posseeix normes específiques, però hi ha una predisposició inveterada, de caràcter ètic, a respectar les institucions, cobrir les vacants sobre la base dels criteris d'igualtat, mèrit i capacitat. com estableix la nostra Constitució- i no donar lloc a situacions que posin en dubte el prestigi de les institucions.

En redactar la Constitució i les lleis orgàniques que la desenvolupen, el legislador espanyol va ser ingenu, en el sentit de donar per fet que els operadors polítics prioritzarien el bé comú abans que la satisfacció dels mesquins interessos partidistes. L'exigència de majories reforçades de tres cinquens per a l'adopció de determinats acords, fins i tot per a l'elecció de la presidència del CGPJ i, per tant, del Tribunal Suprem, s'ha d'entendre de manera raonable, sense l'esclavatge de les matemàtiques. Però a l'experiència espanyola recent hem comprovat que no sempre s'obra així.

Tant pel que fa al consens que s'exigeix al nou CGPJ per presentar una proposta del model d'un nou consell, com per als consensos necessaris per als nomenaments pendents, no cal recórrer al mètode que va instituir l'Església Catòlica de tancar als vocals en un sínode, i posteriorment als diputats i senadors que integren les comissions de justícia, en un conclave, amb progressiva reducció d'aliments, begudes i sou, perquè l'Esperit Sant els il·lumini i els encoratgi que es puguin posar de acord a designar les persones adequades.

La pràctica més generalitzada quant a la conformació dels òrgans que, com el CGPJ han de vetllar per la independència de la justícia, és que s'estableixin unes vocalies institucionals, és a dir, per raó del càrrec que exerceixen: representants del consell de col·legis d'advocats, de la fiscalia, de les comunitats autònomes amb competències transferides en justícia, de les associacions de professors de dret, del ministeri de justícia, etc.; i una representació triada directament per magistrats i jutges, però que no comptin a priori amb el padrinatge dels partits polítics, sinó que siguin representatius de totes les categories de la carrera, de tots els territoris, de cadascuna de les jurisdiccions especialitzades.

El que és raonable, ja que la llei remet a la designació parlamentària, és que tots els candidats hagin de ser avalats pel parlament, prèvia acreditació dels seus mèrits i capacitats, oferint a la ciutadania l'oportunitat d'al·legar a favor o en contra de cadascun ells. La deliberació individualitzada de les persones proposades s'hauria de fer en sessions obertes a la ciutadania perquè puguin ser transparents els debats, incloent-hi, quan sigui possible, la retransmissió d'aquests per un canal de TV oficial, com ja es fa a molts països. D'aquesta manera es podria aconseguir, a més de la representació institucional necessària i la comprovació prèvia de la capacitat i el mèrit, que desapareguessin el nepotisme i les designacions per raó de la fidelitat política.

Pel que fa a la responsabilitat en l'exercici de la funció per a la se'ls escull, s'ha de bandejar l'actual impunitat, a la pràctica, de les persones que ocupen les vocalies, de manera que els seus mandats estiguin condicionats a les exigències ètiques en el compliment de la seva missió, de manera que puguin ser revocats per un procediment d'impeachment davant les cambres parlamentàries, amb les consegüents majories qualificades que van ser necessàries per a la seva elecció.

Hi ha un desig generalitzat que el nou consell que acaba de prendre possessió no defraudi les expectatives generades i no torni a caure en la política de bloquejos quan acabin el mandat per la fidelitat als negociadors que els han designat. Però en previsió que es puguin reproduir en el futur els bloquejos, cal introduir la previsió legal del cessament automàtic dels vocals el dia en què es compleixi el termini per al qual han estat nomenats.