El paripé veneçolà

Diumenge a primera hora del matí de diumenge saltava la notícia que el guanyador de les eleccions veneçolanes, Edmundo González, havia demanat exiliar-se a Espanya. La seva arribada s'esperava per a primeres hores de la tarda a bord d'un avió militar espanyol que havia anat a buscar-lo a Caracas. Va ser tot tan ràpid que ha deixat sorprès més d'un, i els seus votants una mica desconcertats per la decisió sense saber què havia passat.

La situació del guanyador de les eleccions ja era insostenible al seu país on l'autoproclamat vencedor, amb les trampes de què és un autèntic mestre, el dictador Nicolas Maduro, li estava fent la vida impossible fins al punt que González Urrutia feia un mes que era a l'ambaixada dels Països Baixos i dies abans de marxar es va traslladar a l'Ambaixada Espanyola.

Els votants de González s'havien atrevit a fer diverses manifestacions massives, algunes de les quals havien acabat amb morts, ferits i milers de detinguts per la intervenció brutal de la policia. Una situació que havia portat la UE a denunciar el frau, així com els EUA, i països com el Brasil, l'Argentina o Xile.

La vida del guanyador de les eleccions corria perill, per això la seva decisió de sortir de Veneçuela, perquè un partit no pot continuar lluitant pel seu país. Els exiliats, amics i Maria Corina consideraven que la seva marxa era necessària. És clar que la seva sortida no es va fer de la nit al dia, sinó que va portar alguns dies i la intervenció de diversos països va ser necessària.

La República Dominicana va ser l'escenari elegit per acabar les negociacions que s'havien iniciat uns quants dies abans. En aquesta trobada, van participar els Estats Units -Antony Blinken?-, Veneçuela, -Delcy Rodríguez. i una representació del govern d'Espanya, del qual se'n desconeix el nom, encara que tot apunta - malgrat no formar part del govern- a Rodriguez Zapatero. Després d'aquesta reunió, el dictador Maduro va autoritzar la sortida de González.

El mateix dia de l'arribada a Madrid del ja exiliat vencedor de les eleccions, la vicepresidenta i la dona forta del govern bolivarià, Delcy Rodríguez, afirmava en xarxes socials que el seu govern va mantenir “àmplies negociacions amb Espanya”. Per contra, el ministre d'exteriors, José Manuel Albares, rebutjava l'existència de negociacions amb contrapartides i manifestava que la petició i el trasllat va ser a petició pròpia d'Edmundo González.

Ja se sap que, en aquests temes, en política, no se sol explicar les negociacions com han anat i moltes vegades s'explica el contrari del que en realitat ha passat. Xoca, o no, la participació de Rodriguez Zapatero, que per cert ha estat molt calladet en tot aquest procés dels resultats electorals manipulats per Nicolas Maduro. És com si el tema no anés amb ell, situació que l'ha deixat retratat, és clar que no pot anar en contra de qui li està pagant tan bé els serveis. Per què ho ha fet Zapatero? En aquesta ocasió, no ha estat per diners, sinó per rentar la seva imatge i per salvar-li la papereta a Maduro, que es treu a un gran destorb de sobre. De totes maneres, el que ha fet Zapatero, el Bambi transformat en voltor, no li servirà per tornar-li la confiança perduda.

Maduro, una vegada més, ha sortit amb la seva de treure del país els polítics que el molesten, alguns són a la presó, però altres opositors que acaben fora del país. A Espanya hi ha Antonio Ledezma, exalcalde de Caracas, que va haver de sortir del país; Leopoldo López també es va exiliar a Espanya; Juan Guaidó va venir a Espanya, on va estar alguns anys per finalment marxar a Miami. Aquests són els més coneguts, però són molts més. A més dels 9 milions de veneçolans que han hagut d'abandonar el país buscant una vida millor per la dictadura en què viuen.

Les negociacions entre Espanya i Veneçuela han existit amb la mediació i el vistiplau dels Estats Units. Que la “dolça” Delcy, la de les maletes a l'aeroport de Barajas, és la que ha estat ficada a l'all, és cert, i que Zapatero com a assessor de Maduro també hi ha participat és una cosa que no poden negar. Que tot ha estat un paripé, és una cosa que a ningú se li escapa per moltes declaracions que facin per desmentir-ho.

El problema vindrà ara amb Maria Corina, la propera víctima per partida doble de Maduro i per descomptat la majoria del poble veneçolà que seguirà patint una dictadura de què creien que podrien sortir.