Nou cicle polític i ara si la Diada de tots els ciutadans de Catalunya

Dotze mesos han passat per tornar a l'11 de setembre d'aquest 2024, Festa Nacional de Catalunya, “La Diada” com se'l coneix popularment. Una jornada especial d'aquest any: nou govern a Catalunya, canvi de cicle, desmotivació i divisió del nacionalisme. Per això, aquesta Diada és com l'arc de Sant Martí que surt després d'una tempesta que va ser el procés i tot el seu entorn. El que anys enrere - uns quants - va ser la Festa Nacional tot i ser una jornada "reivindicativa", era una festa unitària als carrers, Ningú se sentia exclòs i el respecte a les persones, les idees i la forma d'actuar era una cosa que formava part de la normalitat: tolerància, respecte i compartir la part lúdica, institucional i festiva, on les famílies juntes prenien part de la jornada. Per això, aquesta nova Diada és com l'arc de Sant Martí que surt després d'una tempesta que va ser el procés i les seves conseqüències tristos.

La Festa Nacional, anys enrere, va ser símbol de unitat, però tot això es va trencar donant pas a la divisió. Es va produir la usurpació de la Diada per part dels qui se'n creien propietaris, van propiciar la ruptura i l'exclusió de la gent que no compartien les seves idees. Va ser aleshores un abans i un després que molta gent ha retret. Massa persones van deixar de participar-hi, no estaven d'acord amb el que estava passant i la societat catalana es va dividir en dues, fins i tot les famílies: la distància va fer acte de presència.

No cal entrar en detall de tot el que ha passat després, ja es coneix i no és bo aprofundir en el tema. Per això les eleccions autonòmiques, les dues últimes, han fet que un partit no independentista. El PSC va ser el partit més votat. En aquestes últimes, amb pactes per mitjà dels socialistes amb els republicans i els comuns, ha estat possible que Salvador Illa hagi estat elegit president de la Generalitat de Catalunya. El PSC va guanyar les eleccions principalment perquè la gent estava cansada de l?independentisme i no volia més del mateix. També perquè els partits independentistes estaven i continuen estant dividits. El canvi de govern i de cicle que se li suposa –cal donar-li els cent dies de gràcia– ha aportat l'esperança del canvi real i que el nou govern se centri realment en les necessitats reals de la gent: sanitat, educació, serveis socials de qualitat, treball, transport,... Això és el que necessita la ciutadania ia més a més que sentin que el govern va pel mateix camí que ells.

Aquest 11 de setembre, encara amb l'estiu present, té un significat molt especial: tornar que la Diada sigui una jornada de tothom, festiva; que la gent surti al carrer; que sentin que la festa és de tots i que sigui democràtica, amb llibertat i respecte; que les manifestacions a Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona convocades per Òmnium Cultural, ANC i partits independentistes transcorrin amb total normalitat, sense aldarulls ni vandalisme, sinó amb civisme i tolerància, perquè les reivindicacions no han de generar violència, deia Mahatma Gandhi que “ ull per ull i el món acabarà cec”. Bona Diada ia gaudir d'una jornada de què molts ciutadans de Catalunya havien estat expulsats durant massa anys. Que no us oblideu al nou govern…