La bretxa digital de gènere a les professions digitals

El terme bretxa digital fa referència a la situació d'un col·lectiu social que no es pot beneficiar de les oportunitats que ofereix la tecnologia, bé per no tenir-hi accés, bé per no tenir les destreses o coneixements necessaris per fer ús dels serveis o dispositius , i, en conseqüència, pateix algun grau d'exclusió. En el cas de la bretxa digital de gènere estem parlant de la diferència que hi ha entre els homes i les dones en relació amb les oportunitats d'accés als recursos digitals, el seu ús i la capacitat per adquirir les habilitats necessàries per a la feina i la vida quotidiana a societats que fan ús intensiu de la informació i el coneixement.

Fa uns quants anys que la Comissió Europea publica l'informe Women in Digital Scoreboard per tal d'avaluar el grau d'inclusió de les dones europees a la societat digital. Es tracta d'un treball que estableix un rànquing dels diferents estats membres, comparant les diferents situacions nacionals amb la mitjana comunitària. En concret, es basa en un panell d'indicadors -procedents de l' Índex de l'economia i la societat digitals ( Digital Economy and Society Index )- que estableix el grau en què les nenes i les dones estan incloses en els treballs digitals, les carreres i l'emprenedoria. Les dades dels diferents països s'agrupen en tres dimensions: l'ús d'Internet, les habilitats digitals i la feina en sectors tecnològics.

En termes globals, a Espanya la bretxa digital de gènere és més petita que la mitjana d'Europa; a l'informe relatiu a 2024, el nostre país ocupa la setena posició i una puntuació de 64 sobre 100, sent el valor mitjà dels Estats membres de 54,8. En dues de les dimensions esmentades -l'ús d'internet i les habilitats digitals- es pot dir mirant aquestes dades que no hi ha diferències destacables entre els espanyols i les espanyoles.

En els sis indicadors que construeixen en epígraf sobre l'ús d'internet, homes i dones mostren pràcticament els mateixos percentatges, i les principals excepcions són la formació en línia (un 31% de dones la fan davant del 25% d'homes) i l'ús de banca l'electrònica (76% d'homes davant del 73% de dones). Tampoc no hi ha notables diferències en l'àmbit de les habilitats digitals, encara que la proporció d'homes amb habilitats per sobre de les bàsiques supera per tres punts percentuals la de dones (40% davant del 37%).

La veritable bretxa de gènere apareix al terreny de la formació i l'ocupació en professions tecnològiques, on els quatre indicadors que mesuren aquesta dimensió ofereixen una visió desoladora de la participació de les espanyoles. Així, només 13 dones per cada 1.000 es graduen en carreres científiques i tecnològiques ( STEM: Science, Technology, Engineering and Mathematics) davant del 33 homes, i el percentatge de graduades en disciplines relacionades amb les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC ) és de 0,6%, mentre que en els homes és de 4,2%. De la mateixa manera, la taxa d‟especialistes TIC és de l‟1,7% entre les espanyoles i del 6,6% entre els espanyols. Finalment, dins del sector tecnològic s'ha detectat una bretxa salarial del 7% entre treballadors i treballadores.

En vista d'aquestes dades, és urgent promoure la incorporació de la dona al sector de la tecnologia digital, i, per això, és imprescindible desenvolupar programes de polítiques i mesures concretes que adaptin aquesta meta a les diferents etapes del curs de la vida. A les edats més primerenques, cal centrar les accions en la promoció de l'interès per les tecnologies des de la infància, així com en donar suport a l'elecció d'estudis tecnològics per part de les joves.