El president Illa restableix la normalitat institucional: un bon gest

Aquest dimecres un altre esdeveniment ha donat mostres, de moment, que la normalitat institucional ha tornat a Catalunya després de 9 anys. Em refereixo que el nou president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, anava al Palau de la Zarzuela, per mantenir la tradicional audiència amb el Rei Felip VI després de ser elegit president. Aquesta situació que semblaria un acte normal de cortesia, resulta que des de la presidència d'Artur Más, els presidents que el van seguir: Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonés, havien decidit que no acudirien a les audiències del Rei, com a mostra que no “són vassalls”, ni li deuen pleitesia. Una decisió compartida pels tres que no reflecteix la pluralitat i el respecte a la ciutadania de Catalunya.

Quan un polític passa de candidat a president de Catalunya, ha de canviar la mentalitat: el seu paper és representar i treballar per a tota la gent, l'hagin votat o no. Circumstància que en aquests anys no ha passat, malauradament. Per cert, la ja exalcaldessa Ada Colau havia pres la mateixa ruta per fer-se notar.

La decisió dels tres presidents no havia agradat a una bona part dels ciutadans de Catalunya, no perquè siguin monàrquics, alguns ho seran, sinó perquè els càrrecs no hi són per decidir què volen fer o no, no és la seva empresa, n'és el representant d'un territori i ha de complir i respectar tot allò que és dins del marc de la Constitució. Els governants han de fer fins al que no els agrada, a més a més els va al sou. El respecte no el dóna un càrrec, es guanya sobre la base de les seves accions i comportament. “El fanatisme és la pesta del món modern”, deia el polifacètic filòsof francès Ernest Renan.

La democràcia és el millor dels règims, fins ara, per això, no només cal respectar-la, sinó cuidar-la perquè aquesta duri. "Amb la democràcia es menja, s'educa, es cura", deia l'expresident argentí Raúl Alfonsín. La resta ve després, quan aquestes tres coses es compleixin. No es pot anteposar altres pretensions partidistes i saltar-se allò que realment vol la gent.

L'arribada de Salvador Illa al govern català ha portat, de moment, tranquil·litat i normalitat institucional a Catalunya, cosa que calia després de tantes turbulències... Deia Aristòtil que “la turbulència dels demagogs enderroca els governs democràtics”. La política, com la vida, és plena de gestos que defineix els qui els practiquen.

La decisió del president Illa de restablir la normalitat institucional, d'estendre ponts i portar Catalunya cap a una nova etapa, és una bona i saludable quan encara no s'han complert els cent dies de gràcies que se sol donar als nous presidents quan són elegits. Vol dir que Illa ho està fent tot bé? No. Hi ha accions i decisions que ha pres que no comparteixo, però el que té la responsabilitat de governar és ell i haurà de donar explicacions al seu dia si no encerta. Però cal dir que restablir la normalitat democràtica, col·locar la bandera espanyola -no sóc de simbologia- i tenir com a referent a l'expresident Tarradellas no és un mal senyal. És cert que a Tarradellas només s'assembla al blanc dels ulls.

Els ciutadans de Catalunya esperen amb expectació que el nou president no agafi camins que puguin portar a l'equívoc i que, amb això del perdó, la convivència i altres gaites, s'oblidi del que tots esperen del nou president. Perquè si s'equivoca pot produir una situació de desencís, cosa a què estan acostumats els que votaran amb la il·lusió d'un govern millor.