“Torna cap enrere la vista caminant, veuràs què et queda de camí”.

La situació en què viu el president del Govern, Pedro Sánchez, no és agradable: no hi ha setmana que tingui un dia de tranquil·litat. Ser el cap del Govern no és una tasca fàcil en si mateixa, encara més quan no es compta amb la majoria absoluta per poder tirar lleis endavant, o quan els partits que li donen suport, diversos en aquest cas, no són bons companys de viatge. Quan només prima l'interès individual en donar suport al Govern tot es converteix en un mercadeig pur i dur. El que traduït és un xantatge constant que no deixa pas a la tranquil·litat que es necessita per poder governar. És un senseviure polític i personal el que té el president del Govern. Si a això s'hi afegeix la fatxenderia de què fa gala l'inquilí de La Moncloa respecte a l'oposició, que en més d'una ocasió es transforma en prepotència, fins i tot en menyspreu, la veritat és que Sánchez ha de dormir poc a les nits , encara que els seus companys amb càrrecs li donin copets i li diguin que bé que ho està fent.

El partit majoritari de l'oposició, el PP, no és que estigui jugant bé les cartes quan la majoria de vegades la seva estratègia es basa en la confrontació amb el Govern, i els vaivens ideològics en què està ficat constantment. Feijoo, quan era a Galícia ocupant la presidència del govern gallec, de cara a fora tenia una imatge de polític moderat, fins i tot es podria dir que de centre amb matisos. Madrid no és Galícia, i les pressions dels sectors del seu partit l'han obligat massa vegades a balancejar-se. Això ha donat una imatge de falta de lideratge perquè, segons bufava el vent, s'inclinava més a la dreta, fins i tot més a la dreta de la dreta. Aquestes bandades no són bones. Si afegim també que té Tellado i Gamarra com a “gossos de presa”, la cosa es complica encara més. A Feijoo, com a Sánchez, no hi ha setmana en què no se li produeixi un embolic intern o fiqui la pota en més d'un tema. Això li complica les coses, és cert que tal com ho estan fent els socialistes, té l'avantatge de treure rèdit polític. En això està ficat tot el temps.

La immigració, l'exili a Espanya del guanyador de les eleccions a Veneçuela, Edmundo González, és un nou element de confrontació que utilitzen els populars, igual que el finançament “singular” per a Catalunya, l'aprovació dels pressupostos, sense oblidar-se del tema de l'amnistia i altres. Ara toca el finançament, on els presidents de comunitats autònomes governades pels populars han fet un front comú per llegir la cartilla a Sánchez, que, en un intent de tranquil·litzar-los, però també de dividir-los, ha fet fora la canya de condonar el deute i rebre president per president en rondes bilaterals per parlar de tot, menys del finançament que és el que els interessa a ells.

Aquest divendres ha començat la ronda a Moncloa, on es van entrevistar amb Sánchez i segons expliquen els que ja s'han reunit, no hi ha concrecions, sinó xerrameca i bones paraules.

Els populars no volen reunions bilaterals sinó multilaterals. Per a ells, el millor escenari és la Conferència de presidents que Sánchez té previst convocar d'aquí a molt poques dates. És clar que segons els ha dit la Conferència és per parlar de vivenda i no de finançament. Tot i això, el PP pot demanar que s'incorpori el finançament en un nou punt a l'ordre del dia, ja que compta amb més del 10% dels presidents com és preceptiu per fer-ho. Situació que, si es produeix, serà molt incòmoda per al convocant i pot portar, com està passant, més polèmica. El finançament, o la quota catalana no és un tema menor, Feijoo té matèria per continuar donant canya al Govern. És un tema molt important que dóna recorregut i hi ha molta gent que no aprova la decisió dels socialistes, per moltes enquestes que faci Tezanos que sempre són favorables al govern... Deia Unamuno que “torna enrere la vista caminant, veuràs el que et queda de camí”. No seran bones setmanes per a Pedro Sánchez amb els embolics se l'acumulen sense trobar solució, quan la que ofereixen no és precisament la millor.