Democràcies en retrocés

Tinc sobre la taula l'informe que anualment elabora l'organització intergovernamental IDEA Internacional, amb seu a Estocolm, sobre la situació de les democràcies al món. Per això, han analitzat 173 països i, en poques paraules, "el panorama és sombrí", segons el secretari general de l'entitat, Kevin Casas Zamora.

Segons aquest estudi, Orient Mitjà és "la regió més autoritària del món, marcada per la centralització personalitzada del poder". Allí, les pràctiques repressives i les grans desigualtats, tant econòmiques com socials, són habituals. Bahréin, Iràn, Irak, Aràbia Saudita, Síria o Iemen tenen el dubtós honor d'estar a la cua del rànquing dels països menys democràtics.

A Amèrica Llatina es produeix una aparent contradicció perquè, mentre alguns països han patit retrocessos democràtics significatius, com és el cas de Nicaragua, Haití o Veneçuela, altres sofreixen forts processos de militarització, com El Salvador, Guatemala, Hondures o Perú. No obstant això, trobem situacions com les de Xile, Uruguai o Costa Rica, que gaudeixen de sistemes polítics homologables a democràcies parlamentàries consolidades.

D'altra banda, crida poderosament l'atenció la caiguda de la "qualitat democràtica" als EE. UU. a causa de l'impacte del racisme estructural i la discriminació en termes d'igualtat política. A més, la proliferació de legislacions estatals contra el dret a l'avortament pot "afectar el resultat del país en matèria d'igualtat de gènere", indica l'informe.

Si observem el continent africà, el nivell mitjà de democràcia es manté "relativament estable", amb excepcions notables a causa dels cops d'estat ocorreguts a Mali, Burkina Faso o Níger. També és important considerar els conflictes civils a Etiòpia o Sudan, que "han posat de relleu els reptes per a la consolidació democràtica", segons l'informe. També s'han de mencionar situacions com la de Tunísia, on el president Kai Said va suspendre el Parlament el 2021 per governar per decret.

A Àfrica, els conflictes i la inseguretat segueixen amenaçant la democràcia i els drets humans. A més, les carències econòmiques i la falta de cobertura de necessitats bàsiques generen desconfiança en les institucions. No obstant això, s'han registrat progressos en la lluita contra la corrupció, amb millores significatives en països com Angola, Burundi i Sudan (malgrat estar immers en una cruenta guerra civil), encara que també s'han produït retrocessos en altres àrees indicatives de la salut democràtica. La participació es revela com "una àrea de fortalesa a tot el continent", amb països com Senegal, Ghana, Kenya, Sud-àfrica o Zàmbia entre els 50 primers a nivell mundial, davant de caigudes significatives a Tunísia o Burkina Faso.

L'estudi assenyala un "ampli declivi democràtic" a la regió d'Àsia i Pacífic. En els factors relacionats amb les llibertats civils, com la llibertat d'expressió o d'associació, s'observa una tendència a la baixa de diversos anys, amb una mitjana regional "molt per sota de la mundial". La majoria dels països de la regió segueixen per sota de la mitjana global en totes les categories excepte participació, amb millores en l'estat de dret a països com Malàvia, Taiwan i Uzbekistán, i en representació a Malàisia, Malàvia i Tailàndia, la qual cosa resulta prometedora. No obstant això, Myanmar i Afganistan han caigut de forma pronunciada en totes les categories a causa de la guerra civil i del col·lapse de l'Estat.

L'Índia està estancada en un nivell mitjà en representació, amb un cert declivi en els darrers cinc anys, similar a la credibilitat dels seus processos electorals. Un àrea que "segueix preocupant" és la de les llibertats civils, en la qual l'Índia, Malàvia, Filipines i Sri Lanka han registrat descensos significatius en els darrers anys, igual que Afganistan i Xina, que ja es troben en nivells molt baixos. La igualtat de gènere ha experimentat canvis limitats a tota la regió, amb descensos importants a Afganistan (bajo control talibà) i Kirguizistan. Austràlia, Nova Zelanda i Taiwan segueixen sent els països de la regió amb millors resultats en aquest apartat, mentre que la gran majoria dels altres països es situen en un nivell mitjà.

Europa domina els 20 primers llocs de la classificació mundial, però hi ha importants variacions subregionals. El 2022, es va produir un deteriorament en les puntuacions d'Àustria, Luxemburg, els Països Baixos, Alemanya, Portugal i el Regne Unit. Aquests descensos han afectat diversos indicadors relacionats amb l'estat de dret i la llibertat de premsa. Encara que aquests països segueixen obtenint bons resultats en la majoria dels factors, els descensos posen de relleu la importància d'una vigilància constant per garantir el futur de la democràcia, assenyala IDEA Internacional.

La "no democràtica" Turquia és una excepció a la zona, i a l'est, els règims autoritaris d'Azerbaidjan, Bielorússia i Rússia es situen molt per sota de la mitjana europea en la majoria dels indicadors, en contrast amb el prometedor creixement democràtic de països com Armènia i Moldàvia, i les notables millores a Bulgària, Txèquia, Kosovo, Letònia, Lituània, Macedònia del Nord, Romania, Eslovàquia i especialment Eslovènia.

M'han semblat de especial rellevància les recomanacions que es fan a l'informe per incentivar i mantenir les democràcies. Algunes d'elles són: prendre accions de defensa dels processos electorals —"no són un privilegi, sinó un dret"—; els parlaments "han d'augmentar les oportunitats de participació pública i la transparència"; els governs han de consultar amb els poders judicials per crear mecanismes que permetin denunciar i sancionar els actes que atemptin contra la integritat judicial, contrarestar el continu i greu deteriorament de les llibertats d'expressió, associació i reunió, i defensar la feina dels mitjans de comunicació i la societat civil.

Preguntes, en realitat, tan elementals que potser per això les oblidem. I no hauríem d'oblidar que ni la llibertat ni la democràcia cauen del cel; cal lluitar i guanyar-les cada dia. No ens oblidem.