Superar les adversitats

Començant un nou curs no puc deixar de plantejar-me el millor que puc fer pels meus estudiants universitaris. Es dirà que després de molts anys d'exercir l'ofici de professor no he d'aprendre res o cuidar res. No és veritat. Encara que sigui més enllà de la meva primera especialitat, segueixo estudiant i, per tant, aprenent. No es tracta tant d'aprofundir més encara en la matèria que imparteixo, com de la responsabilitat que tinc amb els qui van a les meves classes el que m'obliga a esforçar-me cada dia. Cal preparar-se les classes, encara que sigui succintament, per transmetre amb claredat els conceptes bàsics. I repetir les explicacions tantes vegades com calgui; fins i tot si els alumnes s'abstenen de preguntar, convé reiterar les idees bàsiques.

Cal parlar-los amb absolut respecte, millor si és amb afecte, és clar amb paciència i consideració. Cal mostrar caràcter i personalitat, la de qui sap què diu i què està fent a classe, algú que gaudeix estant amb ells i que no es pretén superior de forma insolent i prepotent; tots som persones.

Lògicament, cal cenyir-se al programa que cal explicar, excepte ocasionals observacions que puguin resultar divertides o il·lustratives. Cal oferir context i perspectiva, fomentar l'hàbit imprescindible de raonar i qüestionar (cosa que suposa no témer els dubtes raonables sobre allò que es relata), aprendre a rebutjar el que és irrellevant i el que és redundant, treballar amb cura l'habilitat de calcular amb correcció . I això dia rere dia, en un ambient de treball i de comoditat, adoptant uns minuts de descans; uns deu minuts cada hora, recomana la UNESCO.

Es tracta de promoure la maduresa personal i elevar els nivells de rigor intel·lectual, cosa que comporta un increment d'equilibri i de serenitat. És important promoure que la classe es constitueixi de facto en un equip de treball, estimular-la a compartir i no a competir estúpidament entre si. I, alhora, valorar saber estar sols pensant el que fan. En un entorn així es pot aspirar a superar-se amb esperança del millor. Els efectes no poden ser fulminants, però és el mètode que cal seguir per arribar a bon port.

Cal tornar a aprendre a llegir, entenent i relacionant. Els estudiants han de saber-se atesos i escoltats, d'aquesta manera se'ls pot exigir que intentin comprendre i escoltar alhora. Cal ser generosos i reconèixer públicament algunes de les seves millores i avenços, per lleus que siguin.

En general, els nivells de preparació dels estudiants s'han reduït enormement respecte a promocions anteriors. És innegable. Tot i això, davant d'aquest panorama cal abstreure's i no cansar-se d'encoratjar contínuament cap al millor. És possible i cal fer-los saber que els reconec com a capaços i dignes. Portar a l'aula un grau d'alegria i de confiança que permeti la il·lusió per saber i millorar, sense exigències desmesurades de perfeccionisme. Portar a l'aula la seguretat que ningú no serà ridiculitzat pels errors que pugui cometre, desactivar aquest temor i animar-los a aprendre dels errors concrets que cometin per corregir-se.

En psicologia s'anomena organitzacional una especialitat que es dedica a l'estudi del comportament humà a les organitzacions. Tracta de com afavorir el benestar al seu interior i millorar la conducta dels seus individus. Adam Grant és un professional d'aquest afany. Al seu llibre Potencial ocult enfoca l'interès que constin les adversitats que cadascú ha hagut d'enfrontar i superar, perquè surtin a la superfície. Des d'aquesta lucidesa, que ens permet prendre consciència del que ens ha passat i del que podem fer, es pot esperar el millor de cadascú. No s'han de produir clons ni tampoc etiquetar.

Grant considera tres cercles que permeten zones comunes de confiança. Els anomena de cura, familiaritat i credibilitat. La intersecció ens dóna una regió on, ens diu: Aquí trobaràs or. On hi ha cura es vol el millor per a tu; on familiaritat, se't coneix bé; on credibilitat, es té coneixement rellevant de tu.

Quan només hi ha cura i familiaritat, potser hi ha equivocació sobre tu, en faltar la rellevància del que es procura. Quan només hi ha familiaritat i credibilitat, potser mancarà la voluntat de donar-te ajuda. Finalment, quan només hi ha cura i credibilitat, Grant diu que potser 'no valgui' en el teu cas.

És un esquema suggeridor i enginyós. Però quan entro a classe no hi penso per res, seria perdre el temps i l'espontaneïtat. Ho tinc absorbit i, de fet, l'activadora de la meva actitud és la pràctica acumulada. És evident que convé transmetre confiança mostrant aptitud i un afecte que integri i atregui.