La solitud no desitjada i els estafadors de l'amor en ple segle XXI

Cada cop la societat compta amb més elements, eines de comunicació – noves tecnologies- mitjançant les quals té la capacitat de comunicar-se. Això en principi pot semblar que és bo, encara que , com en tot, té els seus inconvenients quan els pocavergonyes, les persones sense escrúpols, se n'aprofiten per treure'n profit, fer mal a les bones persones i altres  vulnerables.

En els temps actuals s'ha avançat molt en noves tecnologies, en vies de comunicació, en medicina i tantes coses que resulta impossible enumerar-les totes elles. En altres, però, seguim igual, o potser pitjor: la soledat no desitjada que afecta una de cada quatre persones, una xifra molt significativa que ens hauria d'alarmar. Les xifres són fredes, però fan referència a persones que senten, que pensen, que intenten viure i que es veuen soles, en molts casos oblidades per la família, els amics i fins i tot els veïns.

Quan parlem de solitud ens referim a la no desitjada. L'altra és la que, en algun moment, o en molts, hi ha gent que la vol, la necessita, sabent que després tornaran al seu ritme de vida de sempre i en més d'una ocasió s'utilitza la frase “val més sol que mal acompanyat”, com una disculpa. Aquesta situació és estimada, necessària, l'altra és una pesta, una llosa que enfonsa qui la pateix, allunyant-la del dret que té a formar part de la societat ,vol sentir-se que algú se'n preocupa. "La solitud és l'única cosa que trobes quan no la busques", va dir algú

 Cada persona és un món, diuen, i cada món és una història que no sempre es coneix. En aquest món unipersonal hi ha homes, dones, que són "preses" dels pocavergonyes, lladres de sentiments que els aguaita en aquesta solitud no desitjada .Aquests lladres s'aprofiten de la vulnerabilitat per estafar-les de la pitjor manera possible: conquerint-les com si fossin galans de cinema. Així s'estan realitzant els nous enganys a què se li ha posat nom: el romanç scam o, en llenguatge que s'entengui, els estafadors de l'amor que es prodiguin a través de les xarxes socials., i com és ben fàcil adoptar una personalitat , la que es vulgui, l'enrenou resulta “més creïble”.

En aquest escenari, la Guàrdia Civil ha detingut diversos individus pertanyents a una trama que havien estafat dues dones 325.000 euros fent-se passar, un d'ells, per Brad Pitt. L'impostor camelava les dues dones amb missatges que les feien creure que n'estava enamorat. Quan ja considerava que s'havien cregut l'engany, els demanava diners per a un projecte. Les dones havien caigut amb una ingenuïtat pròpia d'una persona que està sola i que té manca d'estima, afecte. Un cop aconseguits els diners, doncs, el següent és desaparèixer, deixar aquestes dones en la més trista de les ruïnes, amb el cor trencat, i amb la moral per terra.

Les estafes amoroses no són només un tema de les dones que són “molt romàntiques”. Els homes, especialment grans, estan sent objecte també d'estafes amoroses. La diferència és que solen ser en viu i en directe, de manera presencial, encara que també, en menor mesura, es donen a les xarxes socials. Perquè diuen que “estar sol és ser diferent, ser diferent és estar sol”. A qui correspongui, crec que, a tota la societat, però també als que governen, els incumbeix estar atents a aquesta pandèmia que és la soledat no desitjada de la gent gran, però també afecta altres sectors vulnerables  de la societat que es diu moderna . La solidaritat, estar atents a aquelles persones que viuen permanentment en la solitud de casa per diferents motius. No se'n pot passar perquè no ens competeix. Cras error, la societat té l'obligació de preocupar-se'n: les que viuen al costat, al seu edifici, al seu barri. La dignitat és cosa de tots, per això, diuen que els humans som persones. O potser no?