Respectar l'asil i els asilats

Afeblir la institució de l'asil és un despropòsit. Si un país accepta una persona en qualitat d'hoste i després atorga l'asil, el salconduit s'ha de donar immediatament. Els aïllats al llarg de la història són de diferents faccions, gèneres i ideologies polítiques. És un molt mala praxi allargar les solituds de les persones que sol·liciten asil diplomàtic. És de justícia que sigui expedita. És dequitat complir amb els acords en aquesta manera. Igual aplica el precepte de “Justícia retardada, Justícia negada.” Perllongar per raons subalternes el dret d'asil reconegut i atorgat per un altre estat és una violació del dret internacional i és alhora una violació dels drets humans dels asilats. Em va correspondre en alguna oportunitat manejar asilats polítics en una de les nostres ambaixades. És una situació molt difícil tant per a l'asilat com per als funcionaris encarregats de protegir-los.

La història de la nostra regió està plena d'exemples de polítics de diferents tendències que han sol·licitat asil com una manera de salvaguardar-ne la integritat. Recordem, expresidents asilats Evo Morales de Bolívia, va rebre asil a Mèxic el 2019, després el 12 de desembre de 2019 va rebre asil a Argentina. Rafael Correa, expresident d'Equador va ser rebut a Bèlgica com a "asilat polític" ratificat el 15 d'abril del 2022.

Mèxic, Costa Rica, Veneçuela i Cuba han rebut centenars de perseguits polítics o militants organitzats. Molts asilats polítics han trobat refugi a França, Itàlia, Alemanya i Noruega; altres a Canadà i Estats Units. Quan el cop d'estat a Allende milers es van asilar a les ambaixades llatinoamericanes incloent la veneçolana.

José Martí, Fidel Castro, Faig de la Torre, Buñuel, Sha d'Iran i La família de l'expresident Allende. Altres exemples que podem recordar es refereixen a l'Equador, la desenes d'opositors de les dictadures que van governar entre els seixanta i els setanta, així com als ex mandataris José Velasco Ibarra, Gustavo Noboa, Abdul·là Bucàram i Lucio Gutiérrez, que es van assilar a Colòmbia, República Dominicana, Panamà i Brasil, respectivament.

Cal recapitular-ne d'altres com l'expresident peruà Alan García i el veneçolà Pedro Carmona, que es van asilar a Colòmbia el 1992 i el 2002, respectivament. Celebreu el cas per a nosaltres els veneçolans , a Uruguai, durant la dictadura militar, una mestra acusada de pertànyer a un grup guerriller va ser arrencada dels jardins de l'ambaixada de Veneçuela i mai més va aparèixer amb vida, cosa que va provocar la ruptura de relacions diplomàtiques entre Caracas i Montevideo.

Aquí a Caracas, seu de les ambaixades acreditades davant de l'estat Veneçolà, innombrables asilats han sol·licitat el suport d'altres estats per evitar ser detinguts. El cas més recent és el de l'Ambaixador Edmundo González qui va ser rebut per l'ambaixada d'Espanya i gairebé immediatament va rebre els salconduits respectius per al i la seva dona. Contràriament estan pendents les sol·licituds de 6 veneçolans que van sol·licitar asil a Argentina i avui sota la protecció del Brasil esperen els respectius salconduits. Fa més de 5 mesos que esperen tot i comptar amb el beneplàcit del país receptor. Un cas que deixa molt a dir del respecte a una institució que ha de ser preservada i protegida per tots els estats independentment del seu signe polític, altrament s'està a més violant la Convenció de Caracas, que va reemplaçar una normativa de 1928, i que estableix que l'asil es concedirà només per delictes polítics, excloent-ne persones enjudiciades o sentenciades per crims comuns.

Els dies passats em preguntaven sobre l'extensió del territori. El tema de la té diverses consideracions. Per exemple, la teoria que les representacions diplomàtiques i consulars són part del territori del país que representen, atribuïda a Hugo Grocio al segle XVII, certament no aquesta formalment contemplada és considerada una ficció jurídica que feia del lloc que ocupava la missió diplomàtica del Estat acreditant part del seu territori. El que cal és entendre que es tracta d'inviolabilitat, immunitat de les seus diplomàtiques. Entenem per inviolabilitat la “qualitat d'una cosa que no pot ser profanada o violada, com un lloc sagrat, una llei o un dret”.

Aquesta teoria de l'extensió del territori ha caigut en desús. El que ens dóna precisió és el que estableix la convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques és el compromís entre els estats de no violar les seus d'una missió diplomàtica, oficines que representen els interessos del estat com són les residències dels ambaixadors. Són inviolables i no han de ser apropiades pel país amfitrió, excepte amb permís del cap de la missió. Així mateix, el país amfitrió mai no ha de registrar les seus i no pot confiscar els seus documents o béns. Ha de protegir la missió (article 22).

En el cas dels asilats a l'ambaixada d'Argentina, esmentat anteriorment, podem afirmar que quan el personal diplomàtic es retira de Veneçuela sol·licita al Brasil que representi els seus interessos, aquests són, polítics, consulars, administratius. El govern de Veneçuela és notificat com és apropiat ia la residència d'Argentina llavors s'hissa la bandera del Brasil en senyal que és també des d'ara seu administrativa del Brasil i per tant estén els privilegis de la inviolabilitat que li atorga la convenció de Viena .

Semblaria que hi ha una mal interpretació de les normes i principis internacionals en material diplomàtica i d'asila tal com ho contempla, CONVENCIÓ SOBRE ASIL DIPLOMÀTIC Adoptat a la Desena Conferència Interamericana realitzada a Caracas, Veneçuela el 28 de març de 1954 i de la qual són membres Brasil, Veneçuela i argentina.

Els països s'han d'enganxar al text, que qualifica l'asil és país receptor i la convenció estableix que el salconduit d'atorgar-se immediatament.

Els sol·licitants han de continuar sota la protecció del Brasil tret que els interessos de l'Argentina siguin assumits per altres països.

La Convenció abans referida estableix a més a l'article XIX 'Si per causa de ruptura de relacions el representant diplomàtic que ha atorgat l'asil ha d'abandonar l'Estat territorial, sortirà aquell amb els asilats. Si el que estableix l'incís anterior no és possible per motius aliens a la voluntat dels asilats o de l'agent diplomàtic, els ha de lliurar a la representació d'un tercer Estat part en aquesta Convenció, amb les garanties que s'hi estableixen. Si això últim tampoc fos possible, els haurà de lliurar a un Estat que no sigui Part i que convingui a mantenir l'asil”.

En resum, dues precisions. Quan Brasil va assumir la representació de l'ambaixada argentina incloc la protecció asilats. Tal com ho van indicar "Brasil quedarà sota custòdia i defensa dels interessos argentins", fins a Argentina i Veneçuela acordin un altre país que exerceixi aquestes funcions.

En un comunicat, Brasil va donar suport a la seva decisió en compliment de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques i Relacions Consulars, els termes de la qual garanteixen "la inviolabilitat de les instal·lacions de la missió diplomàtica argentina, que actualment acull sis sol·licitants d'asil veneçolans, a més de béns i fitxers". Entenc que hi ha una indeguda interpretació quan la cancelleria es refereix a la revocació immediata del beneplàcit atorgat al Brasil sobre l'ambaixada d'Argentina al país. És praxi que el país que va assumir els interessos no està en l'obligació d'un vist-i-plau per part del país amfitrió.

Esperem que els països involucrats facin la lectura deguda dels acords internacionals que regeixen aquesta matèria i que per cap raó es repeteixi un episodi com el que es va viure amb l'ambaixada de Mèxic a Quito fa uns mesos.