S'acabarà l'enfrontament de jutges, govern i partits polítics?

La justícia, o millor dit els qui l'apliquen a través de les lleis, els jutges, ja són massa temps protagonistes als mitjans de comunicació, quan la discreció hauria de ser la norma  en el seu treball diari. Les seves senyories, no la majoria, s'erigeixen en protagonistes davant del govern, i més d'una vegada les discrepàncies s'han fet públiques, fins i tot s'han fet un pols en què les dues parts volen sortir guanyadores. Quina temporada i quin espectacle el que estan donant! Això també és fruit de demostrar qui és el que té més poder i com arriba a executar-ho fent ostentació del mateix.

Al Consell General del Poder Judicial, per fi, després de cinc anys amb el seu mandat esgotat per la falta d'acord  entre els dos partits majoritaris, el PP i el PSOE, finalment van aconseguir un pacte forçat per la pressió de la UE. Al final es va aconseguir nomenar la presidenta del CGPJ i la presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Perelló. Va ser fins aquella data un estira-i-arronsa, unes acusacions gairebé diàries, entre el govern, les seves senyories, i el PP. No és casualitat perquè, a més d'altres qüestions, el procés i els seus “afluents”, el judici del procés, els indults, l'amnistia i la seva aplicació, han estat amanides amb les declaracions dels implicats - els indultats-, posant de tornada i mitja als jutges amb la ja històrica frase “ho tornarem a fer”. Els “piropos” que s'han propinat, i continuen, no han ajudat gaire a relaxar la tensió. Les seves senyories, en alguns casos, no han estat, ni continuen sent, unes germanetes de la caritat.

Per si no n'hi hagués prou, els casos Koldo i el judici a Begoña Gómez, esposa del president del govern, han fet fora més llenya al foc, com si ja no hi hagués prou incendis. Els jutges estan fent política? Com qualsevol ésser humà. Més d'un cau a la temptació i la balança s'inclina a la dreta o l'esquerra ideològica. No hauria de ser, però els fets demostren que és així. Algú va dir que “bona és la justícia si no la doblegués la malícia”. Perquè no només n'hi ha prou amb semblar que exerceixen la independència, imparcialitat, objectivitat, sinó que a més cal fer-ho. Molts estan convençuts, com Gonzalo Torrente Ballester, que “és horrible això de tenir sempre un jutge davant”.

Amb aquest escenari de divisió al món judicial, més els enfrontaments amb el govern i partits que els sustenten, que han generat situacions de molta tensió, estan deixant la ciutadania amb una sensació de desconfiança i poca credibilitat, cosa que porta a una falta de respecte. Estan donant tots plegats un espectacle deplorable: Els jutges no poden ser els reis del Mambo i el govern el martell d'heretges. La ciutadania una cosa que vol és seguretat, justícia, protecció i ser atesos. Que els uns i els altres facin els seus respectius treballs, cosa que hauria de ser obvia.

El govern a governar, sense fer ostentació del seu poder. Els jutges a impartir justícia, els partits a passar de piròmans a bombers, la ciutadania a deixar de tenir tants ensurts i rebre exemples tan pocs gratificants dels seus representants. Cal deixar de donar tants espectacles que estan traient feina als actors.