Edmundo González va guanyar les eleccions a Veneçuela i Maduro “avança” el Nadal

Sovint s'intueix que una actuació d'algú pot ser el contrari del que explica, però calen proves per demostrar-ho. Una cosa semblant passa amb els resultats de les eleccions a Veneçuela celebrades el passat 28 de juliol i on com s'esperava, el dictador Maduro, disfressat de “demòcrata”, va donar una altra de les seves titelles, amb la complicitat de les institucions del país que li van donar com a vencedor, quan tothom pensava que el guanyador havia estat l'únic candidat de l'oposició, Edmundo González.

Molts van ser els països i institucions de gairebé tothom que denunciaven els resultats i demanaven que es fessin públiques les actes, cosa que Maduro no ha fet fins ara. El cercle ara es va tancant sobre ell, encara que hi hagi massa interessos pel mig i més d'un jugui el paper que li vagi millor segons els seus interessos. No obstant això, hi ha coses que no es poden amagar gaire temps, és com tractar de mantenir l'aigua entre els dits.

Amb la situació de setge, el dictador Maduro, utilitzant la famosa frase de l'antiga Roma “pa i circ” per al poble, i veient com té la situació, en una ostentació “imperialista” en una compareixença a la televisió anunciava a so de bombo i platerets que s'avançava a l'1 d'octubre el Nadal i de passada, va posar de volta i mitja els bisbes que va nomenar com “uns tipus amb sotana negra” que no estan en desacord de canviar les dates. Sembla mentida que no coneguin bé el personatge que està per sobre de tots: l'església, la justícia, el poble, i fins i tot el mateix Déu. És que malgrat tenir els seus seguidors, uns quants, la majoria de veneçolans hi estan en contra. Per desviar l'atenció ha decidit donar circ però poc pa. Els carrers estan enllumenats amb milers de bombetes multicolors i garlandes que conviden a passejar-hi. És suficient? Això creu ell, però no el 67% dels veneçolans que van votar Edmundo González i als quals no podrà enganyar més per molt que els persegueixi.

Aquest dijous, el Centre Carter. Organització nord-americana que van actuar com a observadors a les eleccions als comicis de Veneçuela, ha presentat les actes originals de les eleccions davant el Consell Permanent de l'Organització d'Estats Americans (OEA) i anunciava que Edmundo González havia estat el guanyador dels comicis amb el 67% dels vots, mentre que Nicolás Maduro només havia aconseguit el 31%. Tot i això, o sabent el resultat per a ell, l'endemà, malgrat les crítiques, el Consell Nacional Electoral, controlat pel dictador, va proclamar Maduro com a vencedor dels comicis. El que va venir després ja és conegut per tothom. Uns episodis, on la gent es va llançar al carrer i la repressió contra els manifestants per part de les forces de Maduro van ser més que evidents deixant 25 persones mortes, ferits i més de 2.500 detinguts que encara continuen a la presó sense que les famílies tinguin notícies de la situació.

De moment, els defensors de les llibertats, els membres de Podem, no han donat senyals de vida ni han demanat que s'actuï ara. Això sí, uns dels fundadors de Podem, Juan Carlos Monedero, el 24 d'agost participava en un podcast del seu amic el banquer i dictador veneçolà Maduro, acompanyat d'un youtuber brasiler, Diego Ruzzarin. Monedero felicitava en directe Maduro per ser “elegit” de nou president. Ho feia coneixent els dubtes que hi havia en aquestes dates sobre els resultats. Això no preocupa a Monedero, que no ha estat l'única vegada aquest any que ha anat a Caracas a rendir-li pleitesia al seu “cap”. No és una presència altruista, sinó de pagament previ. No és l'únic de Podem que viatja. El curiós, per no utilitzar una altra paraula, és que el tema de la seva tertúlia era ni més ni menys que “el feixisme” Quins nassos tenen!

Escoltant Maduro, un intel·lectual contrastat des de la seva etapa de conductor d'autobusos, acompanyat d'un defensor de les llibertats, els drets humans i allò que calgui, és realment indignant veure'ls, i sentir com utilitzen la seva verborrea per enganyar.

Ara el que cal esperar que el cercle es vagi tancant més sobre el dictador i que pugui tornar el veritable guanyador perquè realment es dugui a terme el canvi a Veneçuela. Que tornin els milions de veneçolans que van haver de marxar per culpa d'un dictador que controla gairebé tot, menys la llibertat dels que no hi pensen.