Psicòpates camuflats

Un nombre indeterminat dels nostres conciutadans prenen decisions rebutjant comptar amb la compassió, l'amor, la lleialtat o el sentit de la justícia. L'absència d'aquestes emocions els permet abusar dels altres en la mesura que els sigui possible, i fer patir llavors qui s'encreui pel seu camí i els incomodi en els plans. Evidentment, importa saber quines pautes de comportament segueixen per poder neutralitzar-los quan no se'ls pugui evitar.

El seu poder acostuma a estar idealitzat, en creure'ls 'imparables' per la seva estridència i propaganda, però cal saber que aquestes persones tenen profundes deficiències emocionals i pateixen un trastorn de personalitat greu. Tot i això, no mereixen la nostra compassió, sinó la nostra prevenció. En primer lloc, cal saber localitzar-los i distingir-los, ja que el seu potencial destructiu és, en qualsevol cas, molt poderós, especialment quan figuren al capdavant de poders com el financer o el polític. Penseu en els voltors financers que ens van portar a la gran recessió o en els dirigents polítics que no pestanyen en tensar les hostilitats socials i portar a la bel·ligerància extrema. En un llibre titulat El psicòpata integrat (Ariel), el catedràtic d'Educació i Criminologia Vicente Garrido ha enfocat aquests individus situats a l'empresa i la política, però també a la família.

Al segle XX, es va estudiar el caràcter de les persones que potencien fortament l'avenç social de la injustícia i es va encunyar el terme 'patocràcia' per referir-se a governs regits per psicòpates. Es tracta d'individus amb aparença normal que exhibeixen un poder corruptor descarat de les relacions socials; no els pertorba, és clar, que això sigui una anomalia psíquica seva. Recorren sense objeccions a l'engany de les trampes i mentides, i exerciten la crueltat sobre qualsevol que els convingui doblegar. Pretendre raonar amb ells és una pèrdua absoluta i penosa de temps i d'energia. I això caldria tenir-ho present, no s'hauria de pecar d'ingenuïtat.

Què es pot fer, a la família, a l'empresa, a la política? De sobte, cal identificar-los per no deixar-se derrotar en va, reconèixer els paranys i les mentides, allà on siguin; sovint les expressen amb habilitat, fins i tot amb alguna mena d'encant persuasor. Correspon després fer-les visibles per a qui sigui. Resistir-se i apartar-se quan sigui possible.

Aquests tipus, diu el professor Garrido, són emocionalment buits, cosa que significa que estan emocionalment desconnectats dels altres. Per a ells no té sentit la dignitat d'un ésser humà qualsevol, de manera que, de manera automàtica, el tractaran com si fos una cosa: un objecte d'usar i llençar.

S'anomena empatia profunda o emocional a la capacitat de sentir allò que sent un altre, mentre que l'empatia cognitiva consisteix no a sentir, sinó a saber; així, 'sé el que penses' o 'sé el que sents', cosa que fa possible exercir un control desproveït d'un simple afecte.

Els mons dels qui es regeixen per l'altruisme o la psicopatia estan en esferes radicalment diferents. L'absoluta manca de miraments d'un psicòpata es pot produir seguint un cànon maquiavèl·lic o una via narcisista patològica. Sovint s'usa el terme sociòpata, que es caracteritza no ja pels comportaments antisocials i sense escrúpols (propis del psicòpata), sinó per practicar l'engany encara amb més convicció i freqüència.