Veneçuela: l'estratègia del triomf i la ruta cap a la transició democràtica

Els esdeveniments que estan ocorrent dins i fora del país, malgrat que la incertesa continua regnant amb relació al camí cap a la transició democràtica, semblen indicar que el que ve en les properes setmanes per al règim, posa el poble opositor més a prop d'EL FINAL.

I és que la confrontació mundial amb el règim veneçolà està augmentant els costos de la seva permanència al poder, malgrat la fèrria i brutal repressió interna que va desfermar.

Alhora que es desenvolupa el component polític i la diplomàcia internacional, posades ara a les mans expertes d'Edmundo González Urrutia (EGU), es pot apreciar que la ruta cap a la transició s'ha enfocat a desmuntar l'entramat de negocis que, malgrat les sancions segueix proveint de recursos econòmics al govern, a través de les seves fonts de finançament, és a dir, l'exportació il·legal de petroli, la venda de l'“or de sang”, el rentat de diners producte del saqueig a l'erari públic, la xarxa de negocis il·lícits i el trànsit de narcòtics.

Aquest renovat “full de ruta opositora”, la primera expressió visible del qual és l'assoliment del reconeixement internacional a EGU, no només com el guanyador de les eleccions del 28 de juliol, sinó ara com a president electe de Veneçuela, va ser qualificat per la lideressa María Corina Machado (MCM), en la seva al·locució en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides (Fòrum “Herois de la Democràcia”), com … “una estratègia de triomf que continua el seu camí inalterable”.

A la qual cosa va afegir que, “Estem avançat en la direcció correcta i sabem qui són els nostres aliats i la nostra estratègia…ells ( el govern ) no tindran estabilitat financera en el mitjà termini…i Veneçuela serà lliure”.

Addicionalment, les amenaces d'una possible acció paramilitar encapçalada, motu proprio, pel Sr. Prince, però a la qual es van incorporar diversos grups de “gossos de la guerra”, de Mèxic i del Mossad, mantenen els jerarques del règim en una situació de permanent paranoia.

La mobilització de tropes veneçolanes cap a la frontera amb Colòmbia, unida al reclutament de guerrillers, paramilitars i de membres de les bandes criminals colombianes que actuen a la regió, i fins i tot de soldats cubans, n'és un bon exemple.

A això cal afegir el focus que estan posant els principals serveis mundials d'intel·ligència sobre Veneçuela, com a resposta a les evidències dels seus forts vincles amb l'Iran i amb organitzacions terroristes com Hezbollah.

Un altre element nou de l'estratègia, és l'activació del principi de Justícia Universal que, en el cas de delictes contra els drets humans, habilita els magistrats locals de qualsevol país a demanar la captura de l'o els indiciats, tal com va fer Espanya el 1998 contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet, per mans del jutge Baltazar Garzón. Aquesta acció, involucraria més de 30 alts funcionaris del govern.

No seria estrany, doncs, que ben aviat passés el tan esperat anunci de la Cort Penal Internacional (CPI), sobre els resultats de més de vuit anys de recerca i acumulació d'expedients contra el govern i els seus alts funcionaris, per les acusacions de delictes de lesa humanitat i contra els drets humans comesos.

Tot i això, és en el component de les sancions financeres personalitzades i l'ofensiva contra el narcotràfic, el trànsit d'or i els altres negocis il·lícits del govern, on estan passant les coses més interessants, provocant un estat d'alarma en els nivells més alts.

Segons la informació pública disponible, s'han produït diverses confiscacions bancàries associades al règim (uns 10 mil milions de dòlars), a llocs tan variats com Suïssa, Espanya, Andorra, Luxemburg, Amèrica del Nord i Uganda. Això inclou comptes d'alts militars i la llista dels propers congelaments supera els 400 noms, sense comptar familiars, testaferros i intermediaris (uns 2.000).

Com a exemple, he de destacar la recent acció processal per part d'un jutge espanyol contra l'esposa i el soci d'un directiu mort de la petroliera veneçolana (PDVSA), per tenir a Espanya i amagar de la Hisenda Pública fons procedents d'aquesta companyia.

Mentre això passa, s'accentuen les accions internacionals contra el gran negoci del narcotràfic i del trànsit d'or que el règim facilita i intermèdia, i del qual es nodreix.

A mitjans de setembre, la Guàrdia Costanera dels Països Baixos va capturar al mar carib, carregaments propers a les 2 tones de cocaïna provinents de Veneçuela, que se sumen a les poc més de 12 tones incautades en els últims tres mesos, amb la intervenció de forces nord-americanes i angleses.

També se segueixen produint confiscacions d'or transportat en vaixells i avions veneçolans, principalment amb destinació a Iran, Àfrica i països asiàtics.

Finalment, un element que se suma i no ajuda el govern, és la gran desacceleració provocada a l'economia ( una contracció del 80%), especialment a partir del que va passar el 28 de juliol, a causa de la incertesa que perceben les empreses estrangeres sobre el retorn de les seves inversions, les millores econòmiques promeses i la inestabilitat política i jurídica.

S'anticipen, a més, nous descensos del Producte Intern Brut (PIB) de la nació i un creixement del deute extern que ja s'ubica, en 169 mil milions de dòlars.

Sembla doncs, que “ l'estratègia de triomf ” en pro de l'èxit de la transició democràtica, està funcionant, i que el govern enfronta desafiaments per als quals pogués no estar preparat.

Per cert, no cal perdre de vista que allò que està passant, dins i fora, s'està conformant com una amenaça real que comença a ser percebuda pel règim.

Això podria obrir la porta per a un diàleg negociador a favor duna sortida pacífica a la crisi política creada pel desconeixement de la voluntat popular.