La FIFA, Aràbia Saudita i els drets humans, una burla?

Diuen que els diners ho tapen tot, ho poden tot i fins i tot el món gira al seu voltant. Ja ho deia Quevedo: “Poderós cavaller és els diners”. Expliquen les persones grans que sempre ha estat així, i continuarà sent mentre el món segueixi sent món. Exemples n'hi ha fins i tot per tapar el sol, per desgràcia.

El proper mes de desembre la FIFA prendrà la decisió sobre la candidatura d'Aràbia Saudita per ser la seu del Mundial 2034. Tot indica que hi serà, tenint en compte que no hi ha cap candidatura més. Curiosament ningú no s'atreveix a presentar-la, per moltes i crematístiques raons que tots callen i implica la complicitat col·lectiva… No obstant, sempre hi ha persones que intenten, des de la seva lluita, denunciar determinades actuacions, encara que sigui com predicar al desert. No s'ha de renunciar mai als somnis d'intentar millorar aquest món, malgrat que alguns ho interpretin com una quimera.

Tres prestigiosos advocats i professors, Mark Pieth, Rodney Dixonkc i Stefan Whremberg, especialitzats entre altres matèries en drets humans, van presentar a la FIFA fa uns mesos un informe en què assenyalaven àrees en què l'Estat saudita violava les polítiques de drets humans. Dixon, que representa la vídua de Jamal Khashoggim -que com recordaran va ser el periodista de The Washington Post assassinat al consolat saudita d'Istanbul per agents del govern saudita- va dir que la FIFA no havia respost. No tindran temps, dic jo.

Pieth va ser president del comitè de govern independent de la FIFA que es va crear després dels escàndols de corrupció a l'organització després de les candidatures de Rússia i Qatar per aconseguir la seu de la Copa del Món. El treball del comitè va servir per introduir canvis al govern de la FIFA i aquestes van servir a Gianna Infantino, el 2020, per proclamar “la nova FIFA”, un organisme responsable, modern, professional i transparent.

És evident que la gent canvia d'opinió amb massa facilitat, el petrodòlar és capaç de tapar-ho gairebé tot. La pregunta que cal fer és, com espera complir amb el respecte pels drets humans el president de la FIFA, Infantino, adjudicant el Mundial de Futbol a Aràbia Saudita?, quan és conegut que en aquest país es violen els drets amb massa facilitat. Segons els estatuts de la FIFA, la institució esportiva ha d'estar compromesa a respectar els drets humans i promoure'n la protecció, quan és prou conegut que, en aquest país ric, les condicions laborals per als treballadors estrangers són penoses, d'esclaus del segle XXI. La mostra, el Mundial de Qatar.

Tornant a l'interessant informe, els tres autors se centren en quatre àrees en què calen canvis urgents: l'Aràbia Saudita ha d'alliberar tots els presos polítics. El poder judicial ha de ser designat de manera independent per un organisme aliè a l'executiu. Sol·liciten canvis a la legislació laboral, per permetre als treballadors migrants que puguin abandonar els seus treballs o el país sense haver de sol·licitar permisos. Aràbia Saudita ha de millorar els drets de les dones, “penalitzant la violació conjugal, garantir-los la protecció contra la violència domèstica”. Cal no oblidar que les dones en aquest país ric no es poden fer una intervenció mèdica sense el permís d'un home, no poden sortir del país sense el permís d'un home. Totes les accions han d'estar tutelades per un home: pare, germà, marit o parent. Sense parlar de la vestimenta.

Segons la FIFA, i el país amfitrió, s'està treballant per millorar les condicions que se sol·liciten. Ara bé, no ens enganyem, serà un rentat com el que es va fer no fa tant de temps a Qatar amb motiu del Campionat del Món que es va celebrar allà i tots coneixem com va ser.

La FIFA, per molts diners que aconsegueixi en aquests països, si no hi ha un canvi real, que no n'hi haurà, una vegada més els diners serviran per rentar la cara de països on els drets humans se'ls emporta el petroli o el gas…. Encara s'està a temps de canviar la seu o política del país, qualsevol de les dues són vàlides.

Camilo José Cela deia que “ seguim les mateixes inútils resignacions… És greu confondre l'anestèsia amb l'esperança”. Això és el que pot passar.