Dissabte de Festa Nacional, dilluns de problemes judicials

Dissabte de festivitat del Pilar, Festa Nacional, o Dia de la Hispanitat, o les tres coses juntes que no passa res. Que cadascú esculli el títol que millor prefereixi, que per això estem en un país lliure, o això diuen, encara que cada cop es van retallant més els drets amb l'intervencionisme, la prohibició i la sensació que estem tutelats, sense dret a protestar . Potser, com sempre passa, les prohibicions porten reaccions contràries al que es vol imposar.

Aquest 12 d'octubre, com cada any, la Desfilada de les Forces Armades es va produir passat per aigua, i l'atenció estava posada en diversos focus: l'arribada del Rei amb la Reina i acompanyada de la princesa d'Astúries; o la presència del president del govern, que va ser rebut amb esbroncades per una part del públic assistent -poc per cert i s'esperava que fos així-. No és l?únic any que ha passat. És habitual. També s'esperava la presència després de 14 anys del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, que en un gest més de normalitat democràtica, com ha de ser, hi va ser present. Un gest que us honra. I, finalment, els militars que, sense pestanyejar i mullats fins a la gorra, van mantenir el tipus sense fer cap gest de molestia. Per ells era un orgull desfilar en les pitjors condicions meteorològiques. Un exemple de disciplina i compliment del deure, segons els protagonistes.

Passat el cap de setmana, amb diumenge per descansar alguns, altres van ser convocats d'urgència a la reunió del Comitè de Direcció del PP per analitzar la situació dels “escàndols” del cas Koldo, del que es van assabentar pels mitjans de comunicació. De veritat?-. Després d'unes hores de reunió en què abans van parlar de la desfilada, de la recepció al Palau Reial, amb un aperitiu molt mesurat, i les xafarderies que s'hi van donar, van entrar després en matèria. El resultat del conclave és que el seu partit es querellarà a l'Audiència Nacional contra el PSOE per finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències en el cas Koldo. Una decisió que no convida a la tranquil·litat política, perquè es poden aixecar catifes al carrer Gènova.

Aquest dilluns el sobresalt va tornar de nou al govern i al carrer Ferraz, quan la Fiscalia s'ha oposat a la querella presentada per l'advocat de Begoña Gómez contra el jutge instructor Peinado, en què continua imputada per tràfic d'influències i corrupció als negocis .

Per si no n'hi hagués prou per a Sánchez també ha entrat en acció el president del Senat. Basant-se en un informe dels lletrats de la Cambra Alta segons el qual, si la majoria del ple rebutja un text que afecta la situació dels presos etarres, tornarà al Congrés per aixecar el veto o ratificar-lo. Ratificació que es produirà com també és previsible. El que s'ha pretès és endarrerir al màxim la seva publicació al BOE. Una estratègia dels populars de cara a la galeria, perquè saben que se'n sortirà.

En aquest escenari de crispació que es viu a Madrid, i per airejar-se una mica, o potser per donar sensació de “normalitat”, el president del Govern Pedro Sánchez, acompanyat de diversos ministres, s'ha desplaçat a Barcelona per participar al Fòrum grup Prisa, el principal Grup de comunicació amic del govern espanyol, per intervenir-hi. Utilitzant la tribuna Sánchez deia que “hi ha els que camuflen la seva total absència de projecte polític amb polarització”. I com gairebé sempre, la ministra Montero, afirmava al mateix fòrum que “la corrupció no pot tenir cabuda en la democràcia espanyola”,

Així que aquest dilluns ha estat de tot menys tranquil, de manera que costa a la gent entrar en matèria laboral després de diversos dies sense anar a la feina. Els ensurts no són bons per a la salut, ni tampoc per a la salut política i democràtica. Els dos partits majoritaris haurien de seure a parlar de la situació i deixar de banda la ja famosa frase de “i tu més” en referència a la corrupció, perquè “que llenci la primera pedra qui estigui lliure de pecat”, i el pecat ho han comès tots i cadascun dels partits polítics. Al final hi haurà mal, i el mal és que el mal afectarà la credibilitat dels polítics i la pròpia democràcia amb què tant s'està jugant.