Part del món judicial s'enfada i els pedòfils se'n van de rosetes

Un 60% dels ciutadans espanyols tenen poca o cap confiança en els jutges

|
FotomontajedelFiscalGeneraldelEstadoCanvaPro
Fotomuntatge del Fiscal General de l'Estat - Canva Pro

 

Si la política està crispada, la família judicial porta el mateix camí. La política embolcalla, ens agradi o no, la vida d'aquest país. Ha fet blocs, que precisament no es complementen, sinó que xoquen obrint una bretxa que ni tan sols el material més potent pugui intentar enganxar-la. Aquest dimecres de tardor, amb la crispació, i el joc de forces a la família judicial, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha imputat el fiscal general de l'Estat, Alvaro García Ortiz, en considerar que va poder incórrer en un delicte de revelació de secrets contra el nuvi de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El procediment parteix de dos supòsits, la filtració de correus electrònics i de la nota de premsa en què la Fiscalia de Madrid va informar sobre les negociacions que havia mantingut amb l'advocat de González Amador -per rebaixar la pena- en una investigació contra ell per un frau que l'investigat ha reconegut.

A la nota de premsa, la sala considera que és correcte investigar qui va filtrar els correus, atribuint una revelació de secrets. El problema es presenta quan són 30 senyories les que havien rebut aquests correus. Hi ha la possibilitat que un o dos o potser tres d'aquests receptors hagin filtrat el mateix. Per què el fiscal general de l'Estat ha de ser l'autor de la xivatada que només a ell el perjudica? El més lògic és que s'investiguin aquestes 30 persones per saber qui ha estat el “filtrador” interessat.

Com s'esperava, perquè el foc perquè segueixi cremant cal alimentar-lo amb llenya, l'Associació Professional de Magistratura (APM) - diuen que la majoritària- i l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) han sortit a la roda amb l'advertència sobre el "enorme mal" que provoca al Ministeri Públic la imatge d'un fiscal general de l'Estat investigat. Per això les seves senyories surten immediatament a defensar la “imatge” i en altres casos que afecta ciutadans anònims, amb sentències que clamen al cel, les seves senyories no s'entrometen, perquè estan per sobre de tot, són intocables. No tots són així, però hi ha un bon nombre, sinó que els preguntin a la població. En una enquesta de fa només uns mesos, aquesta assenyalava que un 60% dels ciutadans espanyols hi té poca o cap confiança, i el 38% té força o màxima confiança. No us porta a reflexionar? Alguna cosa hauran de fer!

La mostra de la manca de critiques l'hem tingut fa uns dies a Múrcia, on la Secció Tercera de l'Audiència Provincial d'aquesta ciutat ha suspès la pena d'entrar a la presó imposada als set empresaris que van ser condemnats l'11 de setembre, després de reconèixer que havien tingut sexe amb menors a canvi de diners.

Aquests indesitjables, coneguts pedòfils s'han aprofitat d'unes menors, que haurien de ser protegides, que pertanyen a famílies amb necessitats econòmiques, i com que els sobres a aquests canalles són diners, s'aprofiten d'aquestes necessitats sense importar-li per res les nenes. Segur que quan tornen a casa seva, algun amb fills i filles, es mostren com a “pares exemplars” i marit amantíssim. Aquesta és la vergonyosa realitat, on els principis es guarden a l'entrecuix.

En aquests casos, que són més d'un, no hi ha associacions que surtin a dir que és una barbaritat que no es castigui amb presó aquests pocavergonyes.

Els representants de la judicatura han de canviar el xip, són com qualsevol ciutadà. Encara que es posin la toga, i tinguin el poder sobre les persones, no se'n pot parlar. La gent ja fa algun temps que els ha perdut el respecte, que és el pitjor que pot passar.

A la política, a la judicatura ia la vida mateixa cal deixar-se de bàndols enfrontats i aprendre del principi bàsic de la filosofia taoista que explica la convivència i complementació dels contraris, la unitat del yin i el yang, tot té dins seu tots dos. “Yin i yang i del seu ascens i descens alternats neix la vida”, i al contrari. En moltes ocasions es complementen amb diàleg, respecte i ètica. Lao-Tse deia que “amb bones paraules es pot negociar, però per engrandir-se es requereixen bones obres”.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA