Les enquestes de Tezanos que agraden tant a Sánchez

Cada mes, dia amunt o avall, es publica l'enquesta del CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques més conegudes com les enquestes de Tezanos, el director del centre. Tan criticat per l'oposició, com defensat pel govern, que per això ho va posar al capdavant, com solen fer els governs els partits dels quals guanyen els comicis. És la coneguda com 'democràcia del dit' que tant es porta a totes les formacions.

Aquest inici de setmana, Tezanos, a les 12 en punt, deixava anar les dades de l'últim CIS, en què seguia donant la victòria als socialistes, encara que redueix la distància entre Sánchez i Feijóo a 2,5 punts, gairebé la meitat del que donava al mes de setembre que era de 4,5 punts. L'enquesta, feta abans de conèixer-se públicament el cas Koldo, no castiga, diuen, els socialistes. El PP puja; Sumar és la formació que experimenta el retrocés més gran; Vox baixa, però segueix com a tercera força; Podem baixa; i en la lluita d'ERC i Junts per l'hegemonia de l'independentisme, els republicans hi surten guanyant, igual que el PNB, que puja lleugerament per sobre d'EH Bildu.

Les enquestes no sempre s'ajusten als resultats de les urnes, perquè la gent, majoritàriament, no sol dir què vota. Són a manera orientativa i els serveixen als partits per conèixer el que votaria la gent en unes hipotètiques eleccions, la valoració dels polítics, i conèixer les coses que preocupa la ciutadania, que solen ser les de sentit comú: la situació econòmica , l'atur, la salut, l'habitatge, Aquestes són les preocupacions de la gent, i el que volen és que els governs se les arreglin,  l'oposició al Congrés aprovin les lleis que vagin en aquesta direcció i que tots es posin en acord amb les votacions, independentment de la ideologia. Per sobre, hi ha les persones, i les seves necessitats que han de ser ateses, encara que considerin que no és així. Per això el descontentament, la crispació i la desafecció a la política és evident. La gent està boja? No La gent està manipulada? Aguna sí, una altra està fins al monyo i ho expressa amb una vehemència que alguns interpreten com a bogeria, que no ho és, senzillament és impotència, ràbia,

Les enquestes, instrument dels partits polítics, dels governs, es poden manipular? Podríem dir que es “maquillen”, que es dirigeixen al gust del qui paga, en aquest cas, del Govern. El pitjor del tema és que es paga amb diners públics, és a dir de tots, en benefici d'uns quants.

Hi ha enquestes que les encarreguen els partits polítics i la tècnica és la mateixa, es maquilla segons qui pagui. També les duen a terme els mitjans de comunicació i ens trobem amb l'estratègia -sí, no ens enganyem- que, depenent del medi, els resultats varien. Això significa que, massa vegades, hi ha periodistes i editors que es presten al joc de la política. També, massa vegades, els polítics juguen a ser periodistes, o editors, per controlar la línia editorial dels diaris: control dels mitjans de comunicació, com s'observa, en tots els temps, ara encara més. Com es controlen els mitjans de comunicació? Mitjançant la publicitat institucional, les subvencions i altres fórmules, Si el mitjà és amic, el rega, sinó, doncs li tanquen l'aixeta. S'obliden que els diners no són d'ells, sinó de tots i cal donar comptes en què es gasta i amb qui. Com deia el cantautor, poeta i símbol del rock, Jim Morrison, “qui controla els mitjans de comunicació, controla les ments”. Per això, la prioritat dels governs és ficar “mà” als mitjans i controlar els malvats periodistes. Controlar, és la paraula que s'utilitza més en la política per no haver de retre comptes. Fins i tot les enquestes del CIS té el tint “controlador”.