Els EUA tenen el que es mereixen després del triomf de Trump?

Hi ha un refrany que se sol utilitzar amb força assiduïtat: “Cadascú té el que es mereix”. ¿Els EUA tenen el que es mereix després d'haver guanyat Trump les eleccions presidencials? És evident que sí. A més de forma democràtica, aquesta vegada, o almenys això sembla, de moment. Tot i això, no s'entén que un condemnat, un expresident que va induir l'assalt a l'assalt al Congrés, que ha defraudat Hisenda, entre altres coses, resulta que guanya les eleccions amb millors resultats que en les primeres que el van portar a la presidència del país.

Després d'aquests resultats de les eleccions presidencials, els Estats Units es troben a un estil autoritari de govern mai vist en els seus 248 anys d'història. No ens enganyem, Donald Trump va ser molt clar amb els ciutadans en dir-los què planejava fer si guanyava les eleccions: utilitzaria la força militar contra els seus oponents polítics; acomiadaria milers de funcionaris públics; deportaria milions d'immigrants; aixafaria la independència del Departament de Justícia; abandonament dels aliats dels Estats Units a l'estranger;...Com a bon miserable, convertiria el govern en una eina per als seus propis greuges, que és una manera de castigar els seus crítics i recompensar de manera àmplia els seus partidaris: un dictador a la Casa Blanca. Això és el que farà Trump, amb la conformitat dels votants que li han donat la victòria àmplia.

Cal no oblidar que Trump ha estat l'únic president condemnat per delictes, acusat de desenes més i sotmès a dos processos de destitució. Situació que pot canviar a causa del canvi de magistrats que pot dur a terme, que ho farà. Té tot el poder a les mans, inclòs el Senat. Com digués el seu discurs, el seu mandat no ve només del poble nord-americà, sinó que “molta gent m'ha dit que Déu em va salvar la vida per una raó. Aquesta raó és la de salvar el nostre país” va afirmar, tan convençut que és l'enviat de Déu i que té un mandat diví. ¡Només li falta ara ser l'elegit! Tenint com ha tingut i seguirà tenint, amb més pes al seu nou govern Elon Musk, les bogeries estan garantides.

Els Estats Units estan dividits més si és possible i quan les promeses que reben en campanya se les creuen els seus seguidors, no hi ha manera de fer veure que les coses no són com se les expliquen. Al llarg de la campanya, els economistes van manifestar les preocupacions perquè les polítiques de Trump augmentarien la inflació, incrementarien els costos per a les famílies en milers de dòlars anuals i desencadenarien guerres comercials. La seva proposta de deportar milions d'immigrants indocumentats, no sortirà de franc, sinó que pot costar als contribuents cent de milers de milions de dòlars.

Es tem que les dues guerres que hi ha en aquests moments: Ucraïna i la de Gaza, Israel i el Líban, poden patir canvis importants, tenint en compte les magnífiques relacions que professa amb Putin i Netanyahu. Què passarà amb l'OTAN o el canvi climàtic? Aquestes i altres preguntes més hi queden per ser respostes amb les actuacions que s'aniran veient en els propers mesos

Amb la pèrdua de les eleccions de Kamala Harris, segona dona que es presenta i no guanya, és evident que una dona, si a més no és “blanqueta”, per desgràcia té totes les de perdre. És a dir, que no guanyarà unes eleccions tenint davant, com és el cas, un masclista redomat que a més insulta i menysprea una candidata que està molt més preparada intel·lectualment i per descomptat més honesta que el ros de bot. Trump és fill d'immigrants, que ara odia perquè ells i l'extrema esquerra acabaran amb el somni americà. Racisme i misogínia al país dels somnis? La realitat és la que és i no es pot negar.

Les dones majoritàriament han votat Kamala Harris, els homes Donald Trump. Per què? Doncs ja en poden imaginar els motius. El que sí que ha quedat palès és la divisió profunda de la ciutadania nord-americana i que els conflictes no trigaran gaire a arribar una vegada el nou president intenti posar en pràctica les coses que ha anunciat. Sense oblidar que el condemnat ha posat a l'ull de mira els mitjans de comunicació que no li han donat suport i als que considera els seus enemics. Als Estats Units, els mitjans que ell no considera “seus” no solen callar, són mitjans valents i periodistes compromesos amb la llibertat d'expressió.