¿Servirà de res la COP29? “Poderós cavaller són els diners”

“Diuen que no hi ha més cec que el que no vol veure”. La ceguesa mental és un greu problema per a la societat. Amb conseqüències en la majoria dels casos que es basen en qüestions partidistes, anomenades interessos econòmics, que s'anteposen a altres qüestions, fins i tot per sobre de la salut de les persones, que sembla que importa poc.

El canvi climàtic ja ha donat més que motius efectius perquè es prenguin mesures de veritat per lluitar contra això. Les catàstrofes que s'estan produint: freqüència d'onades de calor, danes, inundacions ja fa tant de temps, la penúltima, molt a prop, a la Comunitat Valenciana, amb el resultat de tots coneguts, fa necessari un replantejament de la situació. Serà possible? La conferència anual sobre el canvi climàtic (COP29), també coneguda com a “Cimera financera”, que s'ha iniciat aquest dilluns a Bakú, Azerbaidjan, no està exempta de tensions negociadores, cosa que implica el retard en l'aprovació de l'agenda. El punt principal és aprovar un nou finançament a favor dels països més vulnerables, la gran discussió de sempre.

En aquesta edició, marcada també pel triomf de Donald Trump, que s'inclina per treure els Estats Units de l'Acord de París, compta amb grans absents: Emmanuel Macron, Olaf Schulz, el president brasiler Lula, el colombià Petro i el primer ministre holandès , entre altres.

Els països que participaran a la cimera de l'ONU, per primer cop en 15 anys, han de revisar, una vegada més, el finançament. A més, es posarà èmfasi en els compromisos assumits per cada Estat per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això vol dir que tots han de presentar un full de ruta nou per alinear-se amb l'objectiu de l'Acord de París, que pretén contenir l'escalfament molt per sota del 2ºC i continuar els esforços per limitar-lo a 1,5ºC.

Els diners, com sempre, són el gran obstacle que estarà present al llarg de les jornades. La qüestió, més enllà de les xifres, és que caldrà planificar com i quan s'assignaran les noves dotacions econòmiques. Els 100.000 d'“ajudes” desplegades fins al 2022 són molt criticades perquè dos terços consisteixen en préstecs, amb els seus interessos corresponents, cosa que significa que el deute dels països segueix creixent. Per què els fons no es realitzen com a donacions? Perquè una cosa és la teoria i una altra de ben diferent la pràctica.” Poderós cavaller són els diners”, que diria el geni de Quevedo.

Qui són els països més contaminants? La primera posició és per a Xina, responsable del 30% del total. La realitat és que el gegant asiàtic contamina tant com els EUA, l'Índia, Rússia i el Japó juntes, països que ocupen el segon, tercer, quart i cinquè lloc de contaminació. Ara, la Unió Europea i els Estats Units, entre altres, volen que Pequín assumeixi part de la factura, pretensió que serà difícil que la Xina compleixi dues raons: té la seva pròpia agenda d'ajuda climàtica, i perquè domina grans sectors de la reconversió energètica, com els metalls rars, que tant necessiten els països “avançats”i que faran els ulls grossos per “necessitat”.

El que és evident és que hi ha persones que creuen que, encara que pocs, es poden aconseguir petites millores en aquesta cimera, la seu de la qual no és el lloc més adequat, tenint en compte la seva producció important de l'or negre que tant contamina. Si es mira detingudament qui són les empreses patrocinadores (partners), són empreses majoritàriament nacionals, vinculades més en menor mesura a la família del dictador, com passa en altres països amb règims autoritaris, on les “famílies” juguen un paper importantíssim.

COP29, una nova ocasió, amb més problemes que en altres edicions anteriors, ia l'espera del que decideixi el nou president nord-americà Trump, que no és partidari de continuar. Deu haver canviat d'opinió? Crec que no: és d'idees fixes i més ara quan els resultats li han donat més suports. Pot estar sentenciat el proper COP30 la seu del qual serà Brasil?