El valor de les persones migrants

Em desagraden vivament els prejudicis contra les persones, i no només quan m'esquitxen a mi (com a home, com a català, com a espanyol, com a occidental, com a professor, com a liberal). Massa estupideses fan efecte en els nostres conciutadans, no importa els estudis que tinguin, i això ocasiona danys concrets i severs per a tothom. No recorreré a parlar de categories polítiques, tan atrotinades com inútils. Partim que tots els éssers humans compartim una mateixa identitat, la humana. Com va escriure Antonio Machado: “per més que un home valgui, mai no tindrà valor més alt que el de ser un home”. I com Miguel de Cervantes va deixar dit al Quixot “que tanta ànima tinc jo com un altre, i tant cos com el que més”. Estem tots fets de la mateixa pasta i tenim una igual dignitat com a persones que cal respectar. L'alternativa és la llei de la selva. Qui vol que aquesta ens regeixi i domini?

A partir de dades manipulades i discursos simples i insolidaris (que atisen l'egoisme col·lectiu) es generalitzen falsedats en forma d'opinió. D'altra banda, no n'hi ha prou de tenir bona voluntat. Inserir en condicions adequades i dignes, fluxos migratoris a Europa no és gens fàcil. Ara l'arxipèlag canari està absolutament superat per africans que fugen de la misèria, que s'amunteguen i no hi ha manera d'atendre'ls, no hi ha mitjans. Per cert, ja fa trenta-cinc anys que el socialista Michel Rocard, sent primer ministre de França, va afirmar que França no podia acollir tota la misèria del món.

El sociòleg holandès Hein de Haas aborda al seu últim llibre sobre els mites de la immigració el que anomena mantres, sempre pejoratius. Cal discórrer sempre amb rigor i equanimitat, tenint una idea clara de la classe de societat en què volem viure. Es propaga que els immigrants pobres, els que vénen en onades, treuen feina als paisans. I que són delinqüents. Cap de les dues coses no és certa. Per raons òbvies, d'arrelament i situació econòmica, hi ha més grau de delinqüència, però no són delinqüents. Es parla de menes, però no de nens i nenes que estan abandonats i amb tracte deficient per alguns professionals a centres d'acollida i llars d'emancipació; nens en extrema vulnerabilitat -ha dit Javier Urra, que va ser Defensor del Menor-, en absoluta absència d'adults que els protegeixi, mancats de suports familiars. La seva exclusió social els posa en 'situació de carrer', en risc (a ells ia la ciutadania), sense perspectiva d'inserció sociolaboral. Però només ens fixem en la constància de robar i destruir que puguin exhibir.

Llegeixo que, de mitjana al món i arrodonint, el 83% de la gent viu al seu lloc d'origen; el 13% és emigració interna del propi país; 3% emigració internacional; només un 0,3% són refugiats. Entre el 1846 i el 1940, 150 milions de persones van canviar de continent. A causa de la Primera Guerra Mundial, hi va haver 9,5 milions de desplaçats europeus; a la Segona, 60 milions. Recentment, la destrucció brutal de Síria, fins fa tres anys, va provocar la fugida de més del 40% de la població, gairebé nou milions de persones. D'aquestes, una part molt considerable es va instal·lar a Turquia (país amb prop de 90 milions d'habitants).

Immigrants i refugiats tenen dignitat com a éssers humans i mereixen respecte. No es pot fer els ulls grossos a les seves males condicions de treball, a la seva inseguretat, als seus salaris particularment discriminats. Quan Trump va acusar els emigrants d'extreure del sistema “molt més del que podran tornar” (una altra vegada l'egoisme col·lectiu), va ocultar que els sense papers als Estats Units, i el 2016, van pagar en impostos 11.700 milions de dòlars, el 8 % dels seus ingressos. Durant el procés, els catalans ens vam veure picats pels separatistes, amb el fal·laç: 'Espanya ens roba', amb dades tramposes. Es va haver de parlar de Tabarnia; concepte que guarda potencial per respondre a una futura escomesa reaccionària.

Ens sembla positiu que les desigualtats creixin? Som contraris, indiferents o favorables al fet que es redistribueixin els recursos dels que tenen més als que menys tenen?

De Haas destaca unes dades locals que crec interessants: el 30% dels metges al Regne Unit tenen títols estrangers, dels quals més de la meitat són asiàtics, menys de la tercera part són africans, al voltant de la cinquena part són de la Unió Europea. Aquí també, el valor de les persones migrants.