La normalitat democràtica i els canvis d'opinió

Canviar d'opinió no ha de ser una cosa dolenta. No es pot ser rígid amb una postura ia tota costa. En qualsevol de les dues situacions se hauria de pensar més d'una vegada abans d'actuar.

Fa temps que la comissaria de Via Laietana sent objecte del desig dels independentistes: volen treure dell  la Policia Nacional que ocupa l'edifici ja fa uns quants anys. L'edifici acull la seu de la Prefectura de la Policia Nacional, i alguns  ho consideren el símbol de la repressió política a l'època franquista. Ara, amb el canvi de govern a Catalunya i amb Ramón Espadaler com a conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, aquest ha pres la torxa de treure la Policia Nacional d'aquest edifici, per convertir-lo en un centre de memòria històrica.

La petició d'Espadaler, de moment, s'ha fet per mitjà d'un escrit dirigit al ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, on exposa el seu projecte Al mateix temps que aposta perquè el cos disposi d'una seu moderna i funcional a la ciutat de Barcelona. Se suposa que algun dia deixaran d escrits i en persona parlaran del tema, que no és menor

ERC fa anys que demana “desallotjar la policia”, i encara que no figuri escrit a l'acord d'investidura de Salvador Illa i fins i tot del mateix Pedro Sánchez, aquest és un dels punts de l'acord. Així ho han reconegut els republicans.

Fins fa ben poc a la família socialista hi havia disparitat de criteris. L'actual alcalde, Jaume Collboni i fa sis anys tinent d'alcalde al govern de coalició d'Ada Colau de primer edil, estava per la feina- així ho volia Colau. Mentre que Salvador Illa, el 2021 era partidari de la convivència del memorial i l ús policial.

Ara és el conseller Espadaler qui porta la proposta, és clar amb el vistiplau del president Illa, per transformar la Comissaria de Via Laietana en un memorial, acord que serà signat per el govern central, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Mentre els policies fa temps que protesten pel “desallotjament” i pensen que no hi haurà nou edifici “funcional”, sinó que el seu destí final serà la vella caserna de la Verneda.

La història de la Comissaria de Via Laietana no és una història de “tortures” en conjunt, encara que sí a l'etapa franquista. L'edifici va pertànyer al seu dia a un ric empresari que uns anys després, el 1929, el va vendre, passant a ser un dels grans hotels que van acollir les visites de l'Exposició Universal que es va celebrar aquell any a Barcelona. Els esdeveniments s'anaven precipitant a Catalunya, especialment a Barcelona i el 1931, amb la proclamació de la Segona República, l'hotel es converteix a la Comissaria d'Ordre Públic, comandant el limitar Federico Escofet - després Federic-, el creador dels serveis d?intel·ligència de la Generalitat republicana i cap de seguretat de la presidència, a més va ser un dels principals ajudants dels presidents Macíà i Companys.

L'edifici de Via Laietana té història, però només es recorda la repressió. Actualment, se suposa que el cos nacional de la policia és democràtic, com qualsevol altre ,sota un govern elegit a les urnes, i que compleix una funció: protegir la ciutadania. La convivència de la funció policia i del memorial no és incompatible, sinó una mostra de normalitat democràtica que cal assumir després de tants anys de democràcia. El millor economista del segle XX deia John Maynard Keynes que “Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió. Vostè què fa?”.