Aquella tecnologia que no acaba de quallar

Des de fa aproximadament quinze anys ens hem acostumat a escoltar el terme “tecnologia disruptiva”, que al·ludeix a aquella innovació que sembla que posarà cap per avall tot el que hem conegut fins ara. I, efectivament, hi ha hagut desenvolupaments tecnològics que, en forma de productes o serveis, han canviat per sempre la forma de viure o treballar. Pensem en l'arribada del telèfon intel·ligent -el primer el va llançar Apple el 2007- i el que ha suposat poder portar a una butxaca tota la capacitat per fer coses d'un ordinador connectat a internet, oa les plataformes de streaming per consumir continguts que han revolucionat el sector dels mitjans audiovisuals. No obstant això, hi ha tecnologies o tendències tecnològiques que, encara que van ser fermes candidates a resultar disruptives, no han aconseguit una massa crítica d'usuaris i les expectatives que han generat s'han quedat gens, per ara.

Sens dubte, la llista d'aquests enginys que es van agostar abans de florir està encapçalada per la realitat estesa, és a dir, la realitat virtual i la realitat augmentada, els defensors dels quals, encapçalats per Mark Zuckerberg, juren un any rere l'altre que ha arribat el moment que es converteixin en indispensables a les nostres vides. Sigui pel car que resulten els equips, per l'incòmode del seu ús o perquè no existeix una utilitat real que justifiqui emprar-els, la veritat és que són tecnologies que segueixen sense quallar de forma massiva, a part d'en camps específics com pot ser el de els videojocs. I, unit a elles, vam trobar el concepte de metavers, una realitat immersiva digital en què se suposa que faríem la major part de les coses que fem per internet, i en què les grans empreses del sector han dilapidat ingents quantitats de recursos financers. Tant Meta com Microsoft i Apple semblen estar frenant les inversions realitzades en aquest terreny, i deixant de banda els desenvolupaments.

Un altre dels genials invents que encara no ha acabat d'arribar als mercats és el dels automòbils autònoms. A finals de la dècada passada, algunes empreses d'automoció anunciaven la seva imminència: BMW preveia tenir-ne un al mercat el 2021, mentre que el consorci francès PSG (Peugeot, Citroën i Opel) avançava la data el 2020. Tot i que els cotxes inclouen cada cop més funcions automatitzades, a dia d'avui encara no podem parlar que n'hagi arribat un al mercat totalment autònom, és a dir, de nivell 5 d'autonomia. D'altra banda, els accidents que han patit alguns d'aquests vehicles i unes lleis encara molt restrictives n'estan frenant el desenvolupament, i no sembla que els propers anys ens trobem les carreteres plenes d'autòmats.

També va generar no poques alternatives la dècada passada la fabricació additiva, cosa que es va conèixer popularment com a impressió en 3D. La possibilitat de generar qualsevol tipus d'objecte partint d'un disseny mitjançant l'aplicació de capes successives de material de forma automatitzada se'ns va vendre com una nova revolució, i fins i tot es va especular que hi hauria una d'aquestes màquines a cada llar, encara que, a dia d'avui, la seva utilitat s'ha vist fitada als entorns fabrils i altres àmbits especialitzats.

Vull acabar aquesta breu relació de tendències que van perdre força parlant dels eSports o esports, que no és altra cosa que competicions de videojocs convertides en espectacles de masses. Durant alguns anys, aquest fenomen no deixava d'acaparar titulars i fins i tot proliferaven els equips professionals que van ser objecte de grans inversions, però des de l'any passat el sector ha entrat en crisi i resulta rar avui veure alguna referència mediàtica sobre això.