El bolivarià alcalde d'Ourense suprimeix les rodes de premsa

Ourense, una ciutat diferent de Galícia, on transcorre el riu Miño en el seu camí per fondre's amb el mar. On encara es manté dret el pont romà que tant volen els ourensans. Amb aigües termals que són les delícies dels habitants i els viatgers que hi acudeixen per millorar la seva salut.

Ourense, terra de gent emprenedora, immigrants, de grans intel·lectuals, també de relíquies caciquils que perduren, més d'un ficats en política, i porten anys de convulsions a l'escena local: ajuntament i Diputació, -aquesta última està més tranquil·la ara-. El govern municipal està presidit per Gonzalo Pérez Jácome, un alcalde poc comú, un agitador que va arribar disposat a canviar-ho tot perquè per a ell els polítics eren uns corruptes, l?ajuntament estava ple d?endollats que no treballen i estava disposat a acabar amb la saga familiar de la família Baltar, els reis del mambo a la província. La presidència de la diputació va passar de pare a fill, com estava manat, perquè José Luis Baltar era el gran aconseguidor de vots per al PP a la província d'Ourense. Durant els seus 30 anys de “regnat” mai no va acceptar ingerències, ni de Fraga ni Rajoy i per descomptat de Feijóo. Era l'amo i el senyor del seu territori. Alguns li deien -en privat- el gran cacic gallec.

Jácome és l'exemple de populisme, amb una televisió local on insultava els polítics del PP, i el PSOE mentre, a la taula de treball, està acompanyat de diverses ampolles buida i un col·lega que l'ajuda a insultar i empinar el colze fins a deixar-los més que alegres. Així, es va anar fent un forat a la política local. Encara segueix, sense que de moment ho hagin expulsat, que és el que sempre li passa; als Maristes d'Ourense, a l'institut, i fins i tot a la mili. És un personatge peculiar i una mica “volat”.

Les eleccions municipals del 2019 van ser el trampolí per aconseguir ser elegit alcalde d'Ourense, no havent guanyat les eleccions i quedant com la tercera força més votada. Tot i els resultats i després d'empassar-se tot el que havia dit sobre els Baltar, va pactar amb ells: ell seria alcalde i José Manuel Baltar president de la Diputació. Es van recolzar mútuament amb els vots dels seus partits respectius. Com deia Jácome, “pactaria fins i tot amb el diable per ser alcalde”. No va ser el diable, sinó el cacic pijo que es van abraçar políticament per repartir-se el poder.

A les eleccions del 2023, malgrat els escàndols de corrupció en què s'havia embolicat i els seus enfrontaments amb els funcionaris municipals, partits de l'oposició i mitjans de comunicació, va pujar en vots. Va negociar amb Baltar la continuïtat del pacte i el repartiment de les dues institucions. Ningú no entenia res, era en clau de repartiment de “poder”. El reelegit alcalde, que havia denunciat els populars i socialistes d'endollar gent a les institucions, ho va fer millor: es va envoltar d'amics per controlar l'ajuntament. Pocs són els que entenen com un personatge com aquest pot estar al capdavant de l'ajuntament.

La diputació va deixar de ser el pazo dels Baltar, per l'incident de la multa que el van posar per circular el cotxe oficial a més velocitat de la deguda, i el seu partit li va recomanar que renunciés al càrrec, però segueix com a senador.

L'autoritarisme de l'exalcalde d'Orense ha arribat al nivell més alt. Implantant un règim bolivarià i emulant Nicolás Maduro, ha decidit que no farà més rodes de premsa perquè els periodistes adulteren les informacions. Suprimeix les rodes de premsa i les substitueix per compareixences a través de YouTube per informar directament els ciutadans, dels quals acceptarà preguntes a través del WhatsApp, filtrades prèviament, i on els periodistes estaran vetats. Una decisió que atenta contra el dret dels mitjans de comunicació a informar. El col·legi de periodistes de Galícia, que per cert presideix un ourensà, Paco Sarria, ha denunciat l'atropellament de l'alcalde Jácome i no pensen quedar-se de braços plegats. I l'oposició, què ho farà? La pregunta que es fan els que no coneixen Ourense és: Què està passant en aquesta ciutat on cada setmana hi ha un capítol de d'atropellaments del seu alcalde, a quin per?

Castelao deia que “a Galícia no es demana res. S'emigra”. Ara són uns altres temps i l'emigració ha deixat de ser una sortida per poder viure sense la presència dels cacics. En el present la gent es queda i cada quatre anys es canvia els dèspotes i els pèssims governants. Faran una moció de censura i es posaran d'acord tota l'oposició? Ser cada dia notícia als mitjans de comunicació per un alcalde que fa barbaritats no és precisament bona imatge per a la ciutat i els seus habitants.