Una diputada de Junts diu al president del Govern central que “mogui el cul”

La situació política a nivell nacional, amb centre a la vila i la cort, s'està tornant cada vegada més infumable, complicada, cosa que contribueix directament a la desafecció cada vegada més creixent que la ciutadania té amb la política, els seus dirigents i governants. És comprensible atès l'espectacle que estan donant, res exemplaritzant. Hi ha algun dia en què no salti algun escàndol o que el mercadeig desaparegui? És evident que no.

La política és com un teatre, on els actors interpreten el seu paper en una història no sempre comuna per a tothom. Només els interessos individuals els uneixen a l'univers que conforma la trama i cadascun dels intèrprets fa tan bé com pot el seu paper, moltes vegades paperons. Maquiavel deia que “la política no té relació amb la moral”.

La tensió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el partit del fugit, Junts, ha anat creixent. Puigdemont es troba en una situació desesperada - més encara que Sánchez- pel fet que les coses no estan sortint com ell havia previst: l'indult s'allarga més del que s'esperava. Pensant que la tornada a Catalunya era un fet a curt termini, no es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu. Si ho va fer en canvi com a cap de llista a les autonòmiques, pensant que podria ser investit president de la Generalitat. Tampoc va aconseguir que els socialistes li servissin en safata la presidència de Catalunya. Va arribar a Barcelona per recollir la seva acta, no va ser rebut per una multitud, i va sortir fugint, com la primera vegada. Els acords amb el govern no s'han complert. A més, el seu amic Toni Comín segueix sense poder recollir l'acta d'eurodiputat -amb problemes també amb els comptes del Consell per la República- i tot plegat li està amargant la seva estada a Waterloo. No és ningú ia més a més està sol.

Per tot això i alguna cosa, Puigdemont, amb la seva mà executora al Congrés, Mirian Nogueras, ha estat enviant-li directes al president del govern, els últims dies més agressives. La penúltima, aquest dimecres, a la tribuna del Congrés en una intervenció sortida de to, i falta de respecte, Nogueras no es va tallar a dir-li a Sánchez: “Mogui el cul, pagui el que deu als catalans, demostri que l'indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial es vanagloriï de no aplicar les lleis que aprova aquest Parlament”. En una actitud populista li va deixar anar: “Deixi de fregir-nos a impostos”, va emfatitzar - pel cànon a les elèctriques?-. I com que no en tenia prou, es va anar pujant als núvols quan en afirmar: “Quan algú entra a Catalunya, la policia que hi té a veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar és Catalunya”. A la diputada Nogueras, a part de baixar-li els fums, que en té massa, el que ha de fer és respectar els drets dels ciutadans a expressar-se en català o en castellà - com més idiomes millor-. La policia no és millor perquè parli en un idioma o altre. El respecte que han de tenir és per a Catalunya, sí, però també per a altres territoris. És clar que escoltant-la a ella, el respecte és una cosa que no sap què significa. L'enviada de Puigdemont no ha après que quan les coses s'imposen, hi ha una reacció contrària. Hi ha altres maneres: incentivar la gent i dur a terme una cosa que anomena pedagogia Sap què és? Només així les persones se sentiran que formen part d'aquest país anomenat Catalunya.

La intransigència, la imposició no són bones conselleres, perquè recorden temps passats, gens gratificants. M'agrada més parlar de “ciutadans de Catalunya”, és més integrador i fa que la gent se senti més còmoda.

El que vol el fugit, entre altres coses, és que Pedro Sánchez vagi a Brussel·les, que parli amb ell i sobretot fer-se la foto que, de produir-se, sortiria a tots els mitjans amb declaracions seves en què fanfarroneria que ell és capaç d'aconseguir que Sánchez s'agenolli. El problema ve, com ha comentat el president del Govern en una xerrada informal amb els periodistes, quan no ha descartat reunir-se amb Puigdemont i amb Junqueras- per separat-si aquest últim guanya el congrés.

Si finalment Sánchez es reuneix amb Puigdemont, cometrà l'error més gran de la seva vida política - en té uns quants- i molts dels seus companys de partit no entendrien aquesta decisió,tenint en compte que el congrés del PSOE ja ha passat.

El pressupost s'haurà de prorrogar, si vol continuar governant, que no és la fi del món. Què farà Sánchez? Com sempre té un as a la màniga, encara que ja n'hi queda només un: convocar eleccions.