Fracàs de la Conferència de Presidents autonòmics

La tan esperada Conferència de Presidents autonòmics que s'ha celebrat aquest divendres a Santander ha estat el que s'esperava: sin  acords i diferències més que manifestes dels presidents del PP, que ja anaven mediatitzats per les directrius del carrer Gènova,ells  han complert amb l'encàrrec. El problema urgent és el de la immigració, l'acolliment dels menors no acompanyats . Canàries ha rebut des de començament d'any més de 45.000 persones que han “elegit” les seves costes per buscar una vida millor. Igual que les persones que arriben a Ceuta, dues comunitats autònomes que estan sobrepassades, amb pocs recursos i assumint com a pròpies les allaus d'immigrants.

El problema no és de les Canàries, ni Ceuta o en menor mesura altres comunitats, sinó del govern d'Espanya i de la Unió Europea, que sembla que no hi vagi. Espanya és l'entrada a Europa i necessita ajuda, com aquestes persones, moltes de les quals han mort en aquest intent desesperat de sortir dels seus països. La solució és un tema del vell continent. Així ho ha d'exigir el Govern d'Espanya, però també els eurodiputats espanyols que han estat votats per defensar el país.

Les comunitats autònomes han d'aplicar això que s'anomena “solidaritat”,  n'hi ha unes quantes que no ho practiquen. Aquest divendres Aquest divendres s'hauria hagut dearribat un acord a la reunió de Santander, que no s'ha produït: la política partidista ha prevalgut sobre l'atenció urgent a les persones que arriben cada dia a territori espanyol jugant-se la vida. Aquest divendres s'ha perdut una oportunitat que tots els presidents i presidentes hagin tingut en compte que els menors que arriben no són números, sinó persones que necessiten que se'ls atengui i que es busquin solucions, com ara el repartiment a totes les comunitats.

Tampoc, almenys aparentment, no s'han assolit acords en matèria de sanitat i habitatge. El president Sánchez ha deixat escoltar tots i cadascun dels presidents, amb intervencions de deu minuts -insuficients-. Perquè els reunits no se n'anéssin amb la sensació d'haver perdut el temps, el president de l'executiu anunciava que, per al mes de gener vinent, se celebrarà una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, perquè l'Estat se'n faci càrrec de part del deute de les comunitats autònomes del règim comú. Perquè s'entengui millor, el que es tracta és de la lleva de deute. Primer ho va pactar , l'any passat, amb la Generalitat de Catalunya, i va produir un gran desacord amb la resta de governs autonòmics, inclosos els socialistes. Per aquesta situació i volent arreglar el desgavell, ha optat per acomiadar l'any i la reunió anunciant la mesura, que per al govern és molt important, també ho hauria de ser per a la resta de governs autonòmics.

El president Sánchez ha fet fora l'ham a Santander als presidents per veure si piquen, encara que l'oferta no és gens menyspreable si es té en compte el que això representa per a la ciutadania. En política no sempre coincideix allò que és bo per a les persones amb els interessos dels partits polítics. La direcció dels populars interpreta l'oferta com un parany per sembrar la discòrdia entre ells. Un president pot renunciar a uns diners que tanta falta li fa? La resposta hauria de ser senzilla, no, però aquí es juga a altres coses que no acostumen a coincidir amb la lògica de qualsevol persona.

Ni Santander, ni les anxoves famoses, ni el paisatge tan impressionant han estat capaços de facilitar que, per una vegada, tots es posessin d'acord. La situació és complicada, inhumana per als immigrants, i la solidaritat és escassa. El Dalai Lama deia que “gairebé totes les coses bones neixen d'una actitud d'estima pels altres”.