Anonimat: profit i incoherència

Al seu llibre La caja de palabras , la filòloga Lucía Sesma destaca que, en la mesura que interactuem els uns amb els altres, sempre es necessitaran especialistes en Llengua. De vegades, la interpretació d'unes paraules marca el desenvolupament dels esdeveniments. Lucía Sesma explica com el 9 de novembre del 1989, una pregunta d'un periodista italià a un representant del Govern de l'Alemanya Oriental va desencadenar l'enderrocament del Mur de Berlín. Quan entrarà en vigor (el pla d'obertura de fronteres)? De seguida?”. El polític, confús, va buscar entre els seus papers i va deixar anar el que no pensaven fer encara: ab sofort (immediatament). Res no es va fer esperar llavors per aconseguir una llibertat intensament desitjada.

'Houston, we've had a problema here' és la frase d'un astronauta de l'Apol·lo 13 en viatge a la Lluna el 1970. Parlava d'un problema que havien tingut . Tot i això, s'ha popularitzat una frase que es repeteix sovint: 'Houston, tenim un problema', en present. És un exemple de distorsió, ja que mai no es va dir en aquella ocasió evocada. Qui la va començar? Ja no importa saber-ho quan 'tothom' la repeteix.

Álex Grijelmo ha escrit a La perversió de l'anonimat que l'anonimat és imprescindible unes vegades i deplorable d'altres. Hi ha un dret reconegut a la confidencialitat, que distingeix allò privat i allò públic. Per exemple, a Espanya funciona fa més de mig segle una associació d'Alcohòlics Anònims que, lògicament, reclama preservar el nom dels que se sotmeten a teràpies de recuperació; fàcilment agrada l'assenyalament i pren entre la gent l'afany per escarnir. Hi ha també un secret mèdic i un altre de confessió que només excepcionalment es poden vulnerar amb la justificació d'evitar mals irreversibles. D'altra banda, excepte permís judicial, les imatges de vídeo vigilància estan protegides. I, per descomptat, s'ha de protegir els testimonis de malifetes i ocultar-los fins que declarin, si més no.

L'anonimat a les xarxes permet assetjar, difamar i maltractar impunement. Són nefastos i desfiguradors els trols, usuaris que boicotegen i rebenten des de l'ocultació; caputxes i capirots covards i violents. Cal comptar així mateix amb la perversió de denunciar en fals, o quan se suplanta i usurpa un nom (mirall de cada home). L'anonimat s'ha de desvetllar. Una autoria identificada permet complementar fets i garantir drets, cosa que reclama noms propis. “Nosaltres morim, però el nom continua”. Així, el del comptable sumeri Kushin que va viure fa més de 5.000 anys, prop de l'Eufrates: amb ell va aparèixer la primera firma coneguda d'algú que es feia responsable de les dades que oferia.

L'anonimat de donants d'òrgans prevé determinades incomoditats, com la de la vídua que fa anys buscava casar-se amb el receptor del cor del marit, o de qui va prohibir a la família que investigués qui li havia donat temps enrere una part del cos. Una altra cosa és saber qui és el teu pare biològic. A la reproducció assistida es guarda l'anonimat dels donants de semen o òvuls. Però hi ha països que garanteixen el dret dels fills a conèixer-ne l'origen: Suècia (1984), Suïssa i Àustria (1992), Països Baixos i Nova Zelanda (2004), Regne Unit (2005), Finlàndia (2006).

Un altre detall que cal considerar és que a Espanya un donant està limitat per llei a generar sis naixements. El 2017 es va saber que un donant de semen holandès havia engendrat més de cent fills. I n'hi ha que l'han superat amb escreix.

Àlex Grijelmo explica que, gràcies al maneig de dades, Google Espanya va ingressar el 2019 uns 1.900 milions d'euros en publicitat, segons informa l' Estudi sobre les condicions de competència al sector de la publicitat 'online' a Espanya , de la Comissió Nacional del Mercat de valors. D'altra banda, quant als comentaris sobre la qualitat d'hotels i restaurants, cal notar i diferenciar si estan fets per clients comprovats o per qualsevol persona , interessada a afalagar o desacreditar. Desvirtuen la realitat, per la qual cosa ens empenyen a descreure'ls oa posar-los a la picota. Qui ho sap?