La gestió de Comín obliga Puigdemont a marxar del govern a l'exili

Mentre que Carles Puigdemont torna a tenir protagonisme pels seus set diputats al Congrés —als quals tant suc l'està traient, com si el Govern només en depengués—, sorgeix la pregunta: i ERC, PNB, Bildu o BNG? També compten a l'hora de votar. El que passa és que el fugit i el seu equip sempre estan amenaçant. Ja se sap, el que fa més soroll es visualitza més, i al final gairebé sempre ho aconsegueixen.

Mentre aquests sorolls es prolonguen, altres assumptes queden tapats o, almenys, no tenen tanta repercussió, cosa que beneficia els interessats. del que era president, i d'un cop de ploma va liquidar l'estructura. quin paper tenia fins ara el Consell? Per no fer gaires voltes i anar al gra: per a Puigdemont, el Consell de la República era —o és— el seu "govern a l'exili", presidit per ell mateix i amb la seva mà dreta, Toni Comín, com a vicepresident. Comín, el "millor economista del món", l'ha deixat amb el darrere a l'aire després de la seva gestió econòmica, que ha estat acompanyada pel “assessorament” de la seva germana, Betona Comín, que ha ficat mà a tots els fregats ideològics, més per amor a l'euro que per convicció.

Puigdemont, que és un fet “palante” però no idiota, sembla haver-se adonat que Comín només li ha portat problemes al Consell, on els comptes, pel que sembla, no estan gaire clars ni s'ajusten bé a la legislació belga, que és on operen. A més, els diners que rebien venia de donacions canalitzades a través de l'Associació Catalana per la República Global, però en els darrers temps els ha tancat l'aixeta, segons denuncia l'empresa gestora, que ha detectat irregularitats per part de Comín. La falta de recursos ha provocat retallades a la plantilla i ha portat a constituir una gestora després de la decisió de Puigdemont de marxar.

El problema de Toni Comín, entre altres, és que quan aterra en algun lloc, es creu el propietari del lloc. Això el porta a no retre massa comptes al seu entorn ia actuar com si estigués per sobre de tots. A més, es fa acompanyar per la seva germana Betona, que “mana”: ho feia a Salut, quan ell era conseller, i ho ha fet fins ara. És l'encarregada del negoci. Ho va demostrar amb la seva empresa de càtering quan Convergència va tornar a la Generalitat amb Artur Mas com a president. En aquell moment, es va alinear amb ells i va deixar de banda els socialistes, que sempre l'havien protegit, especialment la família Maragall.

Comín va evolucionar ideològicament: de ser diputat pel PSC, primer com a membre de Ciutadans pel Canvi i després com a socialista, va passar a no repetir a les llistes al Parlament. Va decidir llavors canviar de rumb i va ser acollit pels republicans, que el van nomenar conseller de Salut. Allà es va endur la seva germana, que va fer i va desfer al seu gust organitzant actes, gestionant visites i altres activitats. Tot i això, quan ERC va conèixer la seva manera d'actuar, no van quedar gaire convençuts. Aprofitant la fugida de Puigdemont, Comín va decidir seguir-lo, no tant per convicció sinó per por i perquè pensava que li aniria millor amb ell.

És que Betona, com s'ha pogut comprovar més d'una vegada, és sempre present a tots els "saraus" organitzatius perquè, com se sol dir, de l'aire no es viu. Ella és la que decideix i sempre la mateixa empresa s'encarrega dels esdeveniments: Iniciatives Events SL, una companyia vinculada al procés que ha organitzat molts dels seus actes, a més de rebre encàrrecs durant els governs de Junts i ERC. També ha treballat amb l'Ajuntament de Barcelona, tant a l'etapa de Xavier Trias com a Ada Colau. Continua activa ara? És possible.

Tornant a la dimissió de Puigdemont com a president del Consell de la República, aquest va justificar la seva marxa al·legant que considera el càrrec incompatible amb la presidència de Junts per Catalunya. “Qui vol ofegar el seu gos diu que està rabiós”.

El protagonisme que Puigdemont està tenint, tant per les pròpies accions com per les intervencions teledirigides de Miriam Nogueras i la resta del seu partit, és una ocasió ideal per desviar l'atenció de l'espatll de gestió de Comín al Consell. Les conseqüències podrien ser greus, ja que donants i socis semblen haver-se cansat que el Consell hagi estat fins ara la finca particular de Puigdemont i Comín. Com es diu, “un problema pot tapar-ne un altre”, i aquesta sembla l'estratègia de Puigdemont.