Els polítics suspenen segons el CIS de Tezanos. Ho entenen?

Aquest divendres, preludi del cap de setmana, amb la classe política mirant Waterloo i esperant la compareixença de Carles Puigdemont després de la reunió mantinguda amb les persones de confiança per explicar si, com venia amenaçant, trencaria “relacions” amb el PSOE. Finalment, el fugit compareixia, com un mag de la política, i anunciava que “suspèn les negociacions sectorials amb els socialistes i demana una reunió urgent a Suïssa”. El motiu de la possible trobada, que es durà a terme, és doble: d'una banda, tornar a humiliar el PSOE i, de l'altra, fer un repàs del grau de compliment dels acords per demanar-ne més.

La puntualització que fa Puigdemont de “negociacions sectorials” deixa una interpretació. Ensenya la pota, amb les ungles tallades. que promet, anunciava que Junts no recolzarà els pressupostos. Resumint, molt, el que ha passat és que Puigdemont ha tornat a mentir, basant-se que la Mesa del Congrés ajorna la resolució de la moció de confiança que havia presentat Junts el passat mes de desembre i espera que es reprengui el tema. De debò es farà?

Els socialistes, el que han fet després de negociacions “secretes” de les quals no es tenen notícia, és senzillament guanyar temps, almenys un mes més, i després resoldran amb una altra jugada que trauran del barret de copa.

A Puigdemont, ja ho hem dit moltes vegades, per molt que amenaci, personalment no li interessa trencar peres amb els socialistes, als quals ha pressionat de valent, deixant-los exhausts políticament, però tenen la clau per obrir la porta de la tornada a Catalunya, amb la família. Hi ha 1.337 quilòmetres de Brussel·les a Barcelona, i el clima no és que acompanyi gaire; la solitud és molta.

També aquest divendres, el CIS de Tezanos publicava les dades del baròmetre del gener, en què el PSOE guanyaria les eleccions amb el 31,8% dels vots, dos punts per sobre del PP, que puja. Però el que interessa explicar són quines són les preocupacions principals de la ciutadania: la primera és l'habitatge, per segon mes consecutiu. Segueix, en segon lloc, la situació econòmica. El tercer, amb un 22%, són els problemes polítics, que han pujat quatre punts. A continuació hi ha la immigració, l'atur, el mal comportament dels polítics, els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació, el Govern i els partits concrets, la sanitat, la corrupció, el frau i la sanitat.

Crida l'atenció la valoració que els enquestats donen als polítics, cap no arriba a l'aprovat. Pedro Sánchez, amb 3,93 punts, seguit per Yolanda Díaz amb 3,89 i Núñez Feijóo amb 3,52. Abascal queda lluny, amb un 2,9 vots. Aquestes són dades del CIS, que com sol fer, escombra cap a casa.

Els problemes polítics, el mal comportament dels polítics, el Govern i els partits polítics concrets, la corrupció, el frau, són temes relacionats amb la classe política que s'estan fent més evidents a la gent a cada enquesta. La desafecció política és evident, a les enquestes, al carrer, a les llars i qualsevol xerrada de bars. Tapar-se les orelles, no fer cas al que opina la gent, no és la millor manera d'afrontar aquests problemes, perquè són els polítics, cadascun des dels seus llocs, són els que dirigeixen el país al present, però també en el futur .

L'escenificació, el sainet de Puigdemont a Brussel·les, el joc de màgia dels socialistes, els partits de l'oposició, especialment el grup més gran de l'oposició, el PP, no és que ajudi gaire l'estabilitat del país. La incoherència i el canvi d'opinió continu o fer el contrari del que prometien en campanya electoral traint els seus votants, no és bo per a la salut democràtica. L'ètica és una premissa que sempre ha de ser present a les accions dels polítics, evidentment també de la gent. Deia el periodista nord-americà Patrick Ness que: “Dir que no tens cap altra opció és lliurar-te a tu mateix de la responsabilitat”.