Fernando San Agustín per la pau i per la dona

Ja fa mig segle que es va fundar la Unió Militar Democràtica, una associació de militars que poc abans que morís Franco va desenvolupar una intensa activitat a favor de la democràcia; una associació clandestina, per tant. Entre els seus components hi havia Fernando San Agustín, algú que va formar part del servei d?intel·ligència en la lluita contra el terrorisme. Posteriorment es va dedicar a la consultoria i va assessorar empreses i governs estrangers. Ha escrit llibres com Us mataran en nom de Déu i La rebotiga dels serveis d'intel·ligència (a propòsit d'aquest llibre, Fernando Rueda va dir del seu autor que va ser un espia llest, valent i hàbil i que les operacions van canviar la història d'Espanya) . Recentment ha publicat un llibre singular: Els homes sense GPS, que es pot trobar a Amazon i on combat la irracionalitat dels homes, com a mascles alfa i acovardits. “Des que els mascles es van encarregar de governar la humanitat no ha conegut la pau”.

Home de mar i amic d'Albert Boadella, Fernando San Agustín combat a favor de la cultura i contra l'estupidesa que esclavitza. El llibre allibera nombroses reflexions, opino que no prou integrades, que són dràstiques i polèmiques. Deplora que l'etern masculí consisteixi a caminar desnortat i no veure la realitat. Les dones, en canvi, parlen de realitats: “Si s'ho proposen, les dones tenen un paper hegemònic a la parella, la família i la societat. Els homes no s'adonen que són unes marionetes; és la dona qui maneja els fils”. Tot i això, una ínfima minoria de dones (les occidentals) gaudeixen de relativa llibertat i una disputada igualtat. Succeeix que, a la manca de valor, se sumen la manca de dignitat i de sentit de la justícia, i aquests tres factors, assenyala l'autor, “expliquen que s'hagi permès i es permeti el sotmetiment de les dones”.

Fernando San Agustín afirma categòricament que el desnortat “somriu fora de casa, però no en família. La impressió és que està malament a casa i també al seu propi cos”. D'altra banda, és irrefutable la seva al·lusió als segles d'arraconament de la dona, postergada, “sotmesa a una esclavitud física, psicològica i social per tenir limitades les relacions personals, l'accés a la cultura”, ocultats o negats els seus mèrits, perseguida la seva “possibilitat de gaudir del sexe”. Tot això destinat amb crueltat i ignorància a “impedir que la seva superioritat mental i psíquica surti a la llum”. Tot i això, “cada dia, cada any, en cada generació va augmentant el desig, la necessitat de reduir l'home al paper que mereix i mai va haver de superar: el de figurant secundari”.

En aquest llibre es fa referència a la mítica atenesa Hagnòdica, la primera ginecòloga de la humanitat. Era el segle IV a C i les dones tenien prohibit estudiar medicina, el seu pare la va ajudar i va facilitar que assistís a classes vestint roba masculina i portant cabells curts. Va anar després a Alexandria a seguir estudiant i practicant. La seva popularitat es va estendre i no poques dones ateneses preferien la seva assistència mèdica a la d'un home. L'enveja va fer que la difamessin i l'acusessin de seduir dones. Portada a judici, va revelar la seva identitat sexual i aleshores va ser imputada per suplantació. S'explica que nombroses pacients seves, juntament amb altres dones que van decidir agregar-se, es van manifestar enèrgicament a favor seu. D'aquesta manera, es va impedir que fos condemnada ia partir de llavors es va consentir que les dones poguessin exercir la medicina.

Sant Agustí glossa l'eficàcia del matriarcat i destaca que la dona en totes les situacions “sap què fer, quan i com de manera intuïtiva; és genètic”. Són elogis a la condició femenina que es basen en la seva ferma convicció personal. En aquest llibre fa un homenatge entranyable a la seva adorada àvia i refereix la seva filosofia de la sabatilla. Ella, diu, no només sabia voler, sinó que educava amb idees clares, conscient que “val més un cony a temps que un pare nostre a deshora”.

Les pàgines finals de Los hombres sin GPS deriven a l'esbós d'una utopia, en la idea que “la pau no és un somni. És una realitat difícil d'assolir però Europa ho aconseguirà”. Aquest noble i lúcid militar reitera la vergonya que avui coexisteixin, “amb comandament a distància”, unes quaranta guerres. És només una part de totes les atrocitats que es cometen al nostre planeta, sota l'imperi de l'odi, la venjança i l'arbitrarietat més bàrbara i despietada.