Mala gent

Potser el qualificatiu que he triat com a títol d'aquest article a algun lector pot semblar massa gruixut. Ho sento, però com qualificar sí no uns grups polítics que amb el seu vot en contra fan que més de dotze milions de pensionistes perdin poder adquisitiu o que es congeli la pujada del Salari Mínim interprofessional (SMI). Amb aquest vot en contra s'han bloquejat les ajudes del Govern al transport, així que per anar a treballar, a estudiar o portar els nens a l'escola els ciutadans s'hauran de gratar una mica més la butxaca; també es queden en un calaix un paquet de mesures per als afectats per la DANA doctubre i la protecció a persones vulnerables. Això és el que van fer el darrer ple del Congrés PP i Junts, amb la inestimable col·laboració de Vox, en votar en contra del decret òmnibus 2025 del Govern. Si aquesta actitud no és de mala gent que algú m'ho expliqui.

Quan es parla d'un decret o llei òmnibus es fa referència a un text legislatiu que recull mesures de diferents àmbits que no tenen relació entre si. És el que ja va passar amb el reial decret –llei 9/2024 del 24 de desembre del 2024, i tombat al Congrés, que incloïa reformes en matèria econòmica, de transport i de Seguretat Social.

Des del 2022, s'han aprovat fins a vuit paquets de mesures, cadascun amb reformes de tota mena que s'han anat adaptant a l'evolució de la situació econòmica i social. Alguns d'aquests decrets incloïen ajudes per afrontar les conseqüències d'Espanya a la guerra d'Ucraïna, ajudes per a l'illa de La Palma després de l'erupció volcànica del 2021 o bonificacions per al transport, quan la inflació originada per la invasió Rússia d'Ucraïna estava a la seva punt més àlgid.

Tant al PP com a Junts s'han embolicat a l'hora d'intentar explicar el seu vot i és que és molt difícil explicar el que és inexplicable, però la primera justificació que va donar la portaveu de Junts, Miriam Noguera, va ser per a nota. Segons la senyora de verb irrespectuós i groller, que té la sensibilitat social en salva sigui la part, el vot en contra del seu grup va ser perquè no volen que pugi l'IVA de l'oli o del pa, entre d'altres (Sic)

La qüestió és que amb la polarització política que estem vivint, del PP no cal esperar res. Els populars estan ansiosos per arribar al poder, creuen que l'estada de Pedro Sánchez a la Moncloa comença a tenir data de caducitat i, a més, és molt propera. Per això han decidit que al Govern ni aigua.

Tot i això, l'actitud de Junts és, fins a cert punt, desconcertant. Potser pensen que amb un govern del PP i Vox les coses aniran millor per a Catalunya? Què pretén Carles Puigdemont? Potser pensa que ha de començar a construir ponts perquè quan li arribi l'amnistia ja estigui en disposició de negociar, pactar i acordar amb aquells amb qui comparteix l'ideari econòmic i social, i dels quals només separen les qüestions identitàries i això, a hores d'ara, a qui pot importar. Al meu entendre el que subjau en tot aquest culebró és la lluita a mort per la supervivència i hegemonia al món independentista i Junts ha escollit la via de la confrontació amb ERC, però amb enemic interposat, encara que dubto de l'efectivitat de l'estratègia quan es posen per mitjà coses tan delicades com les pensions.

De totes maneres, Puigdemont faria bé de recordar que ara fa un any el PP va presentar al Congrés una proposta que plantejava la dissolució dels partits que promoguin declaracions d'independència o referèndums sobre aquesta possibilitat. Així mateix, Feijóo ha sol·licitat més d'una vegada la detenció del polític català. Així doncs, que cadascú sàpiga amb qui es juga el futur.

En definitiva, és lògic que els partits utilitzin les armes que tenen al seu abast i els semblen adequades per desgastar l'adversari, però, com tot, hi ha línies vermelles que no es poden sobrepassar i les pensions, l'SMI, les subvencions al transport o les ajudes als afectats per la DANA, formen part de les coses de menjar i amb això no es juga, no tindrem un disgust.