Dajla (o Dakhla) no és el Marroc

El colonialisme històric va desenvolupar, entre altres activitats propagandístiques, una tasca de promoció turística dels territoris administrats. Tinc una petita col·lecció de cartells del Marroc francès -"Venez visiter Fez la misterieuse"- i espanyol -aquests de l'insuperable Bertucchi- no exempts de bellesa i atractiu, un altre del Macau portuguès i fins i tot un de Guinea Equatorial editat amb motiu de l'any internacional del turisme quan encara no havia aconseguit la seva independència. Les potències europees tractaven sens dubte de ressaltar els presumptes beneficis de la seva tasca civilitzadora, cosa que va acabar amb el procés d'emancipació que es va anar produint a la segona meitat del segle passat.

Però hi ha un altre colonialisme una mica diferent del tradicional que encara perdura i intenta utilitzar aquests mateixos estratagemes. És el dels territoris ocupats il·legalment per països veïns. Us imagineu que els nazis haguessin editat uns cartells turístics del Protectorat de Bohèmia i Moràvia? Cosa que ni Rússia s'ha atrevit a fer fins ara, que sapiguem, amb Crimea, però si en canvi el Marroc a IFEMA amb el Sàhara Occidental. Innecessari és expressar l'estupefacció que ens va causar contemplar a l'última Fira Internacional de Turisme celebrada a Madrid un anunci que deia només dues enigmàtiques paraules “Dahkla Morocco”. Els no avisats desconeixeran sens dubte el seu significat, que m'afanyo a explicar: Dakhla o Dajla és el nom actual de la primera ciutat fundada per Espanya al Sàhara Occidental amb el nom de Villa Cisneros, una urbs que, abandonada pel nostre país al seu país sort el 1976, va ocupar primer Mauritània i després el Marroc, tots dos casos en flagrant vulneració de la legalitat internacional.

Més encara: Dakhla o Dakhla disposa des de fa unes setmanes d'un vol amb Madrid servit per Raynair a la inauguració del qual van ser convidats a pa i ganivet periodistes i agents de viatge en un viatge llampec que, segons ens han explicat, no va estar exempt de conflictes. Perquè entre els participants hi va haver els que coneixien l'origen i la situació jurídica del destí i es van poder adonar com l'ocupació militar marroquina ha intentat esborrar totes les empremtes no només de la singularitat sahrauí, sinó també de l'origen espanyol de la ciutat com si aquesta hagués sorgit espontàniament de les sorres. I es van assabentar que el principal monument històric del lloc, el fort espanyol de Villa Cisneros, que datava del 1884, va ser enderrocat pel Marroc per convertir-lo en una plaça i que si no es van atrevir a fer el mateix amb l'església, també espanyola, de La nostra Senyora del Carme -que per cert va rebre la seva advocació com a homenatge a la senyora Carmen Polo, com la d'Aaiun la de San Francisco pel seu marit- va ser per no enfrontar-se al Vaticà, més temut a Rabat que el complaent i submís govern de Madrid. Per trobar una humil referència al nom originari de la ciutat, que va ser Villa Cisneros van haver de buscar fins que la van poder trobar a terra dels seus carrers… era una tapa de registre del clavegueram!

En efecte, Dakhla o Dajla va ser Villa Cisneros i, és i seguirà sent sempre, es digui com es digui, la primera ciutat que es va construir en pedra al Sàhara Occidental (l'alcassaba de Smara de Maelainin va ser posterior) El que no ha estat ni serà mai és del Marroc. Encara que s'anunciï així a FITUR.