Sánchez tirarà endavant el trossejat decret Òmnibus: A quin preu?

Fins a l'últim minut, amb diverses hores d'aturada al Consell de Ministres, Pedro Sánchez va aconseguir que Junts beneís el trossejat decret Òmnibus, en què van pensions, transports i diners per a la Dana i els desastres de les Canàries. Les negociacions van ser intenses. Junts no volia tot el bloc perquè, segons ells, hi havia coses amb què no estava d'acord. I després de llargues tires i afluixes (les del govern), finalment va aconseguir la seva promesa de votar a favor quan arribi de nou al Congrés.

Pedro Sánchez va dir en un acte del seu partit que faria tot el possible perquè tirés endavant, fins i tot buscaria sota les pedres si calia. Així ho va fer: va aixecar pedres i de sota li va sortir l'alacrà de Junts, que li ha tornat a picar per aconseguir els seus objectius: doblegar el mateix Pedro Sánchez i vendre els seus èxits, que, per cert, van trigar poc a fer-ho. Quantes coses més de les explicades fins ara han tret a canvi? S'aniran coneixent, sinó per als “junters” no tindria gràcia amagar-les. Cal anar-les anunciant a poc a poc i, com diu la seva “bocachanclas”, Miriam Nogueras, “partit a partit” és l'estratègia de Puigdemont de treure rèdit a set vots.

Per arribar a aquesta solució amb un cost alt, ¿no hauria estat millor que el president Sánchez ho hagués fet així fa uns dies i tindria els vots del PP, com aquest dimecres anunciava que votaran a favor del decret trossejat? Als populars no els queda més remei que votar sí; fer el contrari quedaria molt malament amb els col·lectius afectats, que en són uns quants. No els agrada la jugada, però se l'empassen.

No s'entén gaire, o sí, que s'estimin més els diputats de Junts, que, com s'està veient, és ambidestre a l'hora de votar; els és igual votar amb el PP i Vox d'una banda, i altres vegades amb el PSOE i tots els partits que donen suport al govern. Ara, encara que Pedro Sánchez afirmi que no toca la moció de confiança, es farà quan tiri endavant el decret. Alguns canvis en el text que va presentar Junts i el Congrés votarà aquesta moció de confiança que se'n sortirà. Temps alhora.

Tantes concessions a Puigdemont, el fugit per dues vegades davant dels nassos dels Mossos d'Esquadra, no està agradant gens ni mica a ERC, que està tenint una actitud responsable en aquests 7 anys de govern socialista. Si no fa alguns gestos el president Sánchez amb els republicans, a curt termini tindrà problemes amb ells, els vots dels quals li són tan necessaris com els de Junts. No és només això, sinó el protagonisme que li està donant a Puigdemont, i la venda d'èxits que fa no beneficia gens el govern de la Generalitat que presideix Salvador Illa, que està sent torpedinat des de Waterloo amb gran alegria del seu autor. No és un tema menor; algú ho hauria de pensar.

Com que Nogueras no pot estar callada i troba altaveus per parlar, aquest dimecres, en una entrevista radiofònica, anunciava que dins del pacte havia aconseguit que TVE a Catalunya tingui un canal només en català, i sembla que serà La 2. Aquestes declaracions de la “bocamolla” han fet que el conseller de la Presidència, el discret Albert Dalmau, confirmi la notícia envoltant-la de més contingut.

Un anunci que ha agafat per sorpresa més d'un. La 2 de TVE té una gran programació, de caràcter divulgatiu, cultural i social. Serà que aquests programes es faran en català, o es canviarà tota la programació que es durà a terme des dels estudis de Sant Cugat? Algú ho hauria d'explicar, perquè si els que han pres la decisió pensen que els prendran audiència a TV3, s'equivoquen. El que sí que passarà és que expulsaran els castellanoparlants, als que no els han preguntat la seva opinió, a les cadenes nacionals, i se sentiran que no formen part d'aquesta Catalunya plural, diversa, tolerant que “sap” què vol . Una jugada gens meditada i poc coherent. Són les conseqüències de cedir massa per a un costat i deixar fora la resta. Potser si aquests diners es fessin servir en més polítiques socials, ningú hi estaria en contra. Està demostrat per activa i per passiva: la imposició produeix una reacció contrària.