Per què les administracions són tan lentes amb els treballadors migrants?

Comencem la setmana coneixent que, segons CCOO de Catalunya, el 78% dels treballadors que són atesos pel Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de la central sindical ho fan en situació irregular.

Per sectors, els més afectats segons les persones ateses que treballen irregularment són l'àmbit de la llar (38,5%) i els serveis terciaris i l'hostaleria (35%). El sindicat ha conclòs que el 73,5% del treball irregular es concentra en aquests sectors, en què les dones són majoria entre els empleats en situació irregular.

Amb aquestes dades aportades per CCOO, que s'intuïen però no eren públiques, ens preguntem què passa. És que les empreses o les dones que treballen al servei domèstic volen que segueixin treballant en negre? Hi haurà alguns casos, però són una minoria. El problema ve quan les treballadores i els treballadors han de renovar el permís de residència. Aquí comença el calvari per a aquestes persones: un tour per oficines, contactes amb funcionaris, alguns dels quals no ajuden gaire a facilitar les coses. S'obliden que estan tractant persones amb pocs recursos, que necessiten el sou per poder viure i, en més d'un cas, enviar alguns diners a les seves famílies. No és cap ximpleria, és un drama.

No és un cas aïllat, són molts els que es donen i és hora de començar a denunciar-los. A Esplugues de Llobregat, municipi del Baix Llobregat, a la província de Barcelona, una treballadora de la llar fa mesos que intenta que li facilitin l'informe d'arrelament laboral per obtenir la residència per feina , documentació necessària perquè l'autoritzin a treballar. Per això, necessita que li hagin ofert un contracte de treball. Això sembla que marca la llei.

Aquesta persona afectada va demanar entrevistar-se amb algú dels serveis socials, cita que van trigar diversos mesos a donar-lo (serveis ubicats a Can Vidalet, al mateix municipi). Arribat el dia de la reunió, la persona que la va atendre –una dona, per cert– li va indicar que, per obtenir l'informe, havia de fer un curs de català de dos mesos de durada. No ho podien haver dit abans? Fins que no s'acabés el curs, no podrien donar-li “el paper”.

Van passar els dos mesos. Amb el certificat de realització del curs a mà, va anar a presentar la petició juntament amb la documentació requerida. Van passar dos mesos més i, davant del silenci de l'ajuntament, l'afectada va trucar per preguntar com anava el tràmit. La resposta va ser que només hi constava la petició, però que no havia adjuntat la documentació. Per sort, ella havia guardat el document segellat de lliurament. Però, tot i així, li van dir que no trobaven la documentació adjunta i que havia de tornar-la a presentar. L'afectada s'estirava els cabells, perquè, si no arriba a trucar, ni se n'hauria assabentat. I mentrestant, el temps continua passant per a ella. En total, d'aquí dos mesos farà un any des de l'inici de la paperassa, i ella ha de viure de l'aire, de la família o treballar en negre?

Aquesta persona està fent el que pot per sobreviure, però és indignant que hi hagi funcionaris amb tan poca sensibilitat, que facin tan malament la seva feina i que, tot i així, puguin dormir tranquils cada nit. Alguna cosa caldrà fer. És cert que no tots els funcionaris són iguals, però també és innegable que n'hi ha massa que no compleixen amb la seva feina.

Davant d'aquests casos concrets, CCOO de Catalunya denuncia aquesta situació i reclama una regularització extraordinària per a les persones en situació irregular, a més de garantir que els tràmits siguin més àgils.

El 20 de novembre passat es va aprovar el nou Reglament d'Estrangeria a Espanya, els objectius del qual són: menys tràmits, més seguretat jurídica, més agilitat i més protecció per als treballadors. Què es pretén? Facilitar la integració de persones migrants mitjançant tres pilars fonamentals: inclusió, formació i ocupació, així com l'enfortiment de l'enllaç familiar.

El problema és que, fins al 20 de maig d?aquest any, no entrarà en vigor. Quatre mesos més d'espera i de desesperació per als afectats.

A les administracions, la rapidesa no forma part de la seva feina. Ja és hora que canviïn els sistemes. De l'aire només hi viuen els globus, no les persones que pateixen la lentitud de les administracions amb tràmits burocràtics llargs i, en alguns casos, interminables per culpa de funcionaris incompetents. Agilitat, responsabilitat i compromís, això és el que cal! Les persones no són números, tenen sentiments i pateixen.