"La neciesa és la mare de tots els mals", i d'això en sap molt Trump

“La neciesa és la mare de tots els mals”, deia Ciceró. I si en aquests moments està de moda, per desgràcia, és pel president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, la seva viva imatge. En tornar a la presidència del seu país està posant al món potes enlaire. En diem neci, encara que alguns utilitzen altres paraules, gens gratificants, per cert.

És que Trump, a més dels aranzels imposats a Mèxic, el Canadà (estan congelats de moment, en un mes) i la Xina, amb conseqüències molt greus, es vol quedar per la cara amb Groenlàndia i canviar el nom del Canal de Panamà, com un terratinent del passat. Ara resulta que, en el pla expansionista, i després de reunir-se amb el seu gran amic, el primer ministre d'Israel, Benjamí Netanyahu, que estava encantat de ser el primer mandatari a ser rebut per ell, Trump deixava caure la bomba: un pla de col·locar Gaza sota l'ocupació dels EUA i treure del territori els dos milions de residents, que són els veritables propietaris. Els vol fer fora caixes destemparades, amb el desig que siguin Jordània i Egipte els qui els acullin. Aquestes paraules han deixat horroritzats els palestins, commocionats els aliats àrabs dels Estats Units i més que confosos als analistes regionals, que estan convençuts que aquesta proposta de Trump és impracticable.

És clar que, si la proposta de Trump és només una estratègia per forçar les negociacions entre Hamàs i Israel, cosa que suposaria, al final, si porta endavant el seu pla, seria una neteja ètnica molt més gran que qualsevol desplaçament que hagi experimentat des del 1948, quan uns 800.000 àrabs van ser expulsats o obligats a fugir a les guerres.

Aràbia Saudita ha estat dels primers a reaccionar, rebutjant de ple el pla de Trump i apostant per la creació d'un Estat palestí. Es nega a normalitzar els enllaços amb Israel si aquest país no accepta la creació de l'Estat palestí.

La proposta del president nord-americà que el territori devastat per la guerra podria convertir-se en una “Riviera de l'Orient Mitjà” no només va alarmar líders i polítics des de la Xina fins al Canadà, sinó que també va amenaçar una ambició d'anys dels EUA de mediar en relacions diplomàtiques normalitzades entre Israel i Aràbia Saudita.

Des de la Xina fins a Alemanya, passant pel Canadà, Irlanda, Espanya i Turquia, tots s'han manifestat partidaris de la creació de l'Estat palestí i contra la proposta del “conqueridor” del segle XXI, Trump. El filòsof grec Anacarsis afirmava que “Els intel·ligents deliberen, i els necis decideixen”. Trump té molt de neci, poc de responsable, i si a això se li afegeix l'elenc de membres de govern que deixen molt a desitjar, amb Musk al capdavant, el còctel resulta un explosiu de conseqüències més que predictibles.

L'expulsió dels palestins de les terres representaria una violació del dret internacional i això arrossegaria una denúncia per part dels aliats occidentals dels Estats Units. Són molts els sectors al país nord-americà que han expressat el seu rebuig a la proposta, fins i tot el partit Demòcrata, en veu del senador Chris Van Hollen, comentava que “La proposta de Trump d'expulsar dos milions de palestins de Gaza i prendre possessió del territori per la força, si cal, és simplement una neteja ètnica amb un altre nom”.

En aquest punt de la situació, si Trump insisteix a tirar endavant la seva proposta irracional, l'escàndol només acaba de començar, per més que els EUA siguin el país més potent del món. Ja se sap que no cal buscar enemics perquè aquests solen venir sols. Trump ha obert la caixa dels trons i la seva supèrbia sense límits li pot costar molt cara.