Pablo Iglesias es llança a salvar Llatinoamèrica del Trumpisme

Diuen que la paciència i la bona educació fan, de vegades, semblar alguns que són ximples, quan en realitat es tracta de prudència. És clar que, quan a algú se li omple el got de tant aguantar, és hora de dir el que es pensa, com està manat. En aquests anys d'hipocresia, engany, salvadors de la pàtria, xerraires, predicadors i entabanadors, cal denunciar-los sense por i explicant-ho bé perquè s'entengui.

El gran invent que va ser al seu dia Podem resulta que va ser una empresa molt lucrativa per a uns quants, els que el dirigien i ara segueixen dirigint-lo sense pestanyejar gens ni mica. Aquests dirigents/cacics van venir a omplir-se les butxaques sense que els importi gens ni mica els seus militants i, per descomptat, els seus votants. D'aquells fundadors de Podem, un grup d'amics que volien canviar el món: Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Íñigo Errejón, Carolina Bescansa i Luis Alegre. D'ells, només en queda Pablo Iglesias, el que va dir que se n'anava de la política i no ho ha fet mai. Maneja els fils a l'ombra, posant per davant la seva dona, Irene Montero, i Ione Belarra, diputada i pantalla pública d'Unidas Podemos. La resta de fundadors són fora i no parlen gens bé de l'amo del mas, Pablo Iglesias, el predicador quan toca o mascle alfa massa vegades.

Luis Alegre, gran amic al seu dia d'Esglésies, que va acabar apartat del partit perquè va arribar a creure que la democràcia interna existia —cras error—, va acusar Pablo Iglesias de ser “un grup de conspiradors que excloïen totes les persones que no formessin part de la colla”. Iglesias no volia, i segueix amb la mateixa estratègia, persones que pensin; vol cortesans que només aixequin la veu per lloar el predicador. Podem ha estat el gran fracàs de la política espanyola. El clan Iglesias es reparteix els càrrecs, com s?està veient. Però com s'ha finançat i se segueix finançant Podem, o el que anomenen ara Unides Podem, què és el mateix? Per empoderar les dones, la seva i la seva amiga Belarra.

José Luis Aranguren deia que “els valors morals es perden sepultats pels econòmics”, i això és el que els ha passat al mascle alfa ia les dues dones que té a dreta i esquerra. El finançament de Podem als seus inicis va ser gens clar: Veneçuela, Iran i altres països estan sota sospita, uns més clars que altres. Això de Veneçuela segueix: el seu màxim aconseguidor, Juan Carlos Monedero, sense estar a primera fila, és a la rebotiga i fa de recaptador per a Podem. I, com diu un refrany popular, “el que reparteix es queda amb la millor part”. Segueixen visitant Veneçuela, fent xerrades favorables a Maduro i participant a les seves tertúlies maratonianes d'adoctrinament que avorreixen fins a les ovelles.

Pel que fa a l'Iran, aquests dies, el jutjat número 5 de l'Audiència Nacional ha rebut certificació dels pagaments d'una empresa de capital iraniana a Pablo Iglesias, que en aquell moment era líder de Podem i diputat al Congrés. Segons el Sepblac (que presta auxili als òrgans judicials, al Ministeri Fiscal, a la Policia Judicial i als òrgans administratius competents), es van detectar 67 ingressos sospitosos a 360 Global Media SL entre el 2011 i el 2015, i 23 transferències a Pablo Iglesias. Mentre Iglesias era secretari general de Podem i diputat, aquesta va facturar a la productora 360 Global Media SL –responsable del seu programa a la televisió Fort Apache, propietat d'un iranià– quantitats que anaven entre els 1.400 i 2.800 euros al mes, segons publica El Mundo.

L'economia anava (i segueix en la mateixa línia) Pablo Iglesias i alguns dels seus col·legues a les mil meravelles. Encara més quan la seva llavors cap de premsa, Irene Montero, el va enamorar (no era difícil fer-ho) i es van fer parella, formant una família amb tres fills. En aquell punt, van canviar d'habitatge: se'n van anar a la zona dels rics, comprant-se un casopló. Van descobrir que els diners fan la vida més agradable i que no s'han de menysprear. Aquí segueixen a la seva vida quotidiana, guanyant pasta oca.

Pablo Iglesias, amb “donacions de militants”, ha anat muntant alguns mitjans de comunicació, la seva TV, en què treballa gent molt jove com a becaris a qui paga uns 200 euros al mes. Un salari molt just, per criticar com a critica el capital. A més de tot això, el PSOE li ha buscat entreteniment en mitjans públics com a tertulià, previ pagament, i també en altres mitjans de comunicació. El bar que va muntar i on apareix poc, el va muntar, per què? Alguns sospiten el motiu. Bon cap no és, perquè els empleats es queixen d'horaris llargs i sous curts.

En aquest entramat d'exercir de periodista, editor i salvador de la veritat absoluta, ara resulta que vol fer el salt a Mèxic amb una expansió del seu canal Red. Per cert, una nodrida representació del seu partit va assistir a la presa de possessió de la seva presidenta (aquesta que va insultar el govern i el Rei) i, amb una suposada recol·lecta popular, en pocs dies va aconseguir. De debò algú s'ho creu? D'on procedeixen aquests diners? Ell sabrà, i altres en sospitem la procedència. Què pretén fer en aquest país? Ser el fuet del trumpisme mediàtic, que segons ell avança a Amèrica Llatina. El seu canal de TV s'enfrontarà, segons les seves paraules, a la internacional mediàtica reaccionària per alliberar Llatinoamèrica de Trump. I per què no de Rússia i la Xina, que hi tenen ficades les urpes? És que Pablo Iglesias és un defensor de tots els països, això sí, previ pagament.

Segons el Diario de Cuba, l'expresident del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, que continua sent assessor/conseller de Nicolás Maduro i un dels principals defensors a Europa, ha manifestat el seu suport a l'operació d'expansió de Canal Red, propietat de l'exvicepresident del Govern d'Espanya, Pablo Iglesias. Com a agraïment i perquè tots s'assabentin, Iglesias va escriure a X: “És molt generós per part de José Luis Rodríguez Zapatero donar suport a un mitjà com el nostre. El seu compromís amb l'Amèrica Llatina s'ha tornat a fer valer. Gràcies, president”. Iglesias va compartir un vídeo de suport del polític, que qualificava el projecte com a “pluralisme informatiu, defensa de veus progressistes, combat davant la desinformació”.

Ortega i Gasset escrivia que “ser de l'esquerra és, com a ésser de la dreta, una de les infinites maneres que l'home pot triar per ser un imbècil: totes dues, en efecte, són formes de l'hemiplegia moral”.

La veritat és que Pablo Iglesias, el multiplicador dels diners, el defensor de la veritat i la pluralitat informativa que aplica a la seva Canal Red, és alhora un explotador de becaris i treballadors, i liquidador de companys de partit. Uns il·luminats que només pretenen guanyar diners sense que els importi la seva procedència.